Situació
Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment.
J.F. Clariana
El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDF545998. (JFCR)
Dipòsits
Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes restes de construccions, un aljub i unes sitges. La zona exacavada sembla que era part d’una vil·la d’època romana. Això no obstant, cal assenyalar que, després dels estudis realitzats per J. F. Clariana i M. Prevosti, s’arribà a la conclusió que les tres sitges que s’hi trobaren probablement eren d’època alt-medieval. Així mateix, també s’adonaren que en aquest indret hi havia un hàbitat medieval que va aprofitar les estructures constructives de la vil·la romana. Desgraciadament, la resta de la vil·la fou destruïda l’any 1988, sense que pogués ser excavada.
Plantes i seccions de l’excavació.
J.F. Clariana
Tant a l’aljub com a les restes constructives, com, encara més, a les sitges, hom trobà material d’època postromana, medieval. A tot arreu, especialment a les sitges, hi havia un predomini de les peces de l’edat mitjana. Els autors, a tall de conclusió, afirmen: “L’aljub del sector 1 sembla indicar que la continuïtat de vida fou un fet i que no es tracta d’un cas de recuperació del lloc en època medieval. De totes formes, cal ésser cautelosos...” (Prevosti-Clariana, 1990, pàg. 27; Clariana-Prevosti, 1987, pàg. 436).
Les ceràmiques que els autors consideren postromanes corresponen a terrissa grisa, amb un desgreixant molt groller i abundós; són fetes amb una tècnica molt primitiva. Hi predominen les formes simples, olles i cassoles, típiques de bona part de l’època medieval. J. F. Clariana i M. Prevosti creuen que han de ser datades en època visigòtica o als segles medievals posteriors. Sembla que algunes peces poden ser de cap al segle XII.
L’interès que tenia per a nosaltres aquest jaciment, desgraciadament ara totalment destruït, era, en primer lloc, poder arribar a documentar la pervivència —i potser la continuïtat sense gaires interrupcions— d’un poblament en aquesta zona del Maresme, des del Baix Imperi romà fins a l’època carolíngia i feudal. De fet, era un element més per a “comprovar, a través d’estratigrafies, la pervivència de l’hàbitat rural dispers romà en època postromana medieval...” (Clariana-Prevosti, 1987, pàg. 436). (JBM)
Bibliografia
- Clariana-Prevosti, 1987, pàgs. 428-436
- Prevosti-Clariana, 1990, pàgs. 23-32