Situació
Vista general d’aquesta ermita que corona la serra de Sant Mateu.
ECSA - Rambol
L’ermita de Sant Mateu corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu (490 m d’altitud), que és un excel·lent mirador de les comarques de l’interior i de la costa.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDF442966.
S’hi arriba per una bona pista que va de Vilassar de Dalt a la Roca, pel coll de Sant Bartomeu, i per un trencall de poc més de 2 km que porta al mas de Can Riera. La capella dista uns 500 m d’aquest mas, que és on hi ha la clau de l’ermita. A tocar de la capella hi ha la casa on visqueren els ermitans als segles XVI i XVII, i després una família de guardians.
Història
La capella i la serra són citats per primera vegada en documents dels anys 993 i 1075. L’any 1401 se l’anomena Sant Mateu del Bosc, i en una visita pastoral del 1498 hi ha constància que es trobava en ruïnes; el terreny pertanyia al domini del priorat de Sant Miquel del Fai. Es devia restaurar aviat, ja que consta amb culte en la resta de visites pastorals del segle XVI al XVIII.
Església
Planta d’aquesta capella, on es pot observar la desproporció de la nau respecte a l’absis.
J. Bonet
La capella és un edifici d’una sola nau amb absis que no es diferencia per cap ressalt en la seva part exterior; aquest absis té una finestra central de doble esqueixada. Els absis i els murs laterals són fets amb pedra tallada, de mida força gran ben posada en filades. La nau és exageradament curta respecte a l’absis, cosa que fa pensar que es devia refer amb la pedra antiga a partir del 1498 i amb una llargada més curta. El 1578 s’hi feren noves obres que afectaren la façana.
La capella és coberta amb volta de canó, que també podria haver estat refeta al segle XVI. El campanaret d’espadanya és tardà i singular per la seva posició transversal a la façana de ponent o fet sobre el creuer de l’extrem occidental de la nau.
Bibliografia
- Mas, AHMB, XIX, fol. 29
- Diversos autors, 1982, pàgs. 86-89