Situació
Vista exterior de la capella, adossada actualment a la masia de Can Boquet.
ECSA - Rambol
L’església de Sant Salvador és situada al N de Vilassar de Dalt, a la falda de la serra de Sant Mateu, adossada a la masia de Can Boquet.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDF460975.
Per anar-hi cal que des de Vilassar de Mar arribem a Cabrils; un cop allà creuem cap a ponent el pont que travessa la riera, tot seguint cap a un conjunt de cases residencials, pertanyents al terme municipal de Vilassar de Dalt, i a Falçada de les quals la pista asfaltada esdevé un carni carreter que mena a Sant Salvador. Aquest carni enllaça amb Premià de Dalt, lloc des d’on també es pot anar a Sant Salvador. (NOB)
Història
La capella de Sant Salvador és esmentada des del 1055 com a punt de referència d’una venda de terres dels termes de Vilassar i Premià. El 1303 consta que hi vivien alguns donats com ara Francesc Marquès, a qui van confiar la capella les donades Maria del Coll i Valentina, que vivien allà canònicament amb l’assentiment del bisbe Ponç, de Gualba.
Diverses deixes testamentàries confirmen la continuïtat del culte als segles XIV i XV, i que alguns fidels l'escollien com a lloc de sepultura.
El 1580 els jurats de Vilassar declararen haver gastat 20 lliures i 13 sous per fer unes postes noves i altres reparacions a la capella, i per una visita del 1588 consta que vivia prop d’ella un ermità i que en tenia cura un obrer parroquial.
Del segle XVIII en endavant va anar a càrrec de la família Boquet, propietària del mas bastit a tocar de la capella. El 1777 Pere Boquet comunicava al bisbe de Barcelona que havia restaurat la capella segons les disposicions de la visita pastoral.
L’any 1920 es feren noves reformes a la nau i es va construir la façana actual. El 1936 es va destruir el seu retaule barroc del segle XVIII i va quedar sense culte.
El 1982 el consell parroquial de Vilassar va instar la seva restauració i això va permetre descobrir la capçalera preromànica i altres detalls interessants de la construcció. (JGG)
Església
Planta d’aquesta església d’origen preromànic.
LI. Bonet
La part més antiga de la capella és l’absis. Presenta una planta rectangular i es troba totalment incorporat a la masia de Can Boquet. La capella està orientada d’E a W.
La volta, construïda amb la tècnica de l'encanyissat, presenta les marques de l’encofrat de tipus trenat. Cal destacar que el pes de la volta està alleugerit, ja que la seva estructura té incorporades 43 amforetes que fan que el pes del material sigui menor.
La coberta exterior era antigament de dos vessants, però les obres de reforma portades a terme l’any 1920 van canviar aquesta estructura i va ser construïda la coberta amb un vessant, tal com es conserva actualment.
L’obra dels murs és de reble de pedres petites i mitjanes barrejades, pastades amb calç i sorra.
Pel que fa a les obertures, al mur E trobem una finestra lleugerament espitllerada on es poden observar les empremtes de la cintra de canyes. La finestra descriu en la seva estructura l’arc ultrapassat típic del preromànic. La seva forma ultrapassada queda dibuixada per l’efecte d’haver-se recolzat en els murs en construir-se la cintra de canyes per fer-ne l’arc. Al mur de tramuntana de l’absis es pot observar una altra finestra amb llinda i amb doble espitllera.
Es conserva també l’arc triomfal que separa la nau de l’absis, on es conserven restes de pintura mural.
Segons Manuel Riu, les parets de l’absis són d’estil preromànic, i es poden datar del segle X configurant la part més antiga de l’església. Segons Albert Bastardes, les amforetes del sostre pertanyen a l’època romànica i deixen palès que aquesta tècnica de fer servir les amforetes per a alleugerir el pes de la volta no té res en comú amb la mateixa tècnica emprada a l’època gòtica. Bastardes, emprant el llibre de García Bellido com a suport, intenta demostrar que les amforetes de la capella de Sant Salvador tenen una arrel en les construccions romanes dels segles III al V, i d’aquí va passar als constructors llombards del segle XI. (JGG)
Pintura
A l’absis de l’església encara es poden veure restes de la decoració mural, que consisteixen en algunes línies de color vermell que semblen esbossar un cercle amb una creu. També s’han conservat restes de ratlles vermelles a l’arc triomfal. És difícil concretar a quina època cor-responen, però probablement són posteriors al període romànic. (MLo)
Necròpoli
Necròpoli propera a la capella, formada per set tombes de cista de planta rectangular.
ECSA - Rambol
Situada a ponent del temple preromànic de Sant Salvador, es troba una necròpoli a l’indret anomenat les Planes de Can Boquet, al lloc dit Banús. Prop de les tombes hom trobà vestigis d’un petit poble de muntanya.
L’any 1974, durant la realització d’uns treballs de conreu, es va trobar la primera de les tombes del conjunt de set enterraments que foren descoberts durant la posterior actuació arqueològica. Totes les tombes tenien les mateixes característiques morfològiques: cistes de planta rectangular, orientades cap a Ilevant, fetes amb pedres de mida regular i cobertes amb grans lloses rectangulars i allargassades.
Pertanyien a persones adultes, exceptuat l’enterrament núm. 6, que devia ésser d’un impúber. L’esquelet més ben conservat era el de la tomba núm. 5; s’hi pogué veure clarament la posició en la qual havia estat inhumat: amb els braços i les cames estirats (postura “A-a” de Riu-Bolòs, 1982, pàg. 27).
Planta i seccions de les tombes trobades l’any 1974 prop de la capella.
R. Lleonart
Aquests darrers anys, en una excavació duta a terme per A. Martín, l’element més notable que hom hi trobà d’època medieval fou una sitja. (JFCR)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Capella de Sant Salvador de Vilassar de Dalt, 1982
- Bastardes i Parera, 1982, pàgs. 144-147
- Graupera, 1988, pàgs. 3-9
Bibliografia sobre la pintura
- Diversos autors 1982, pàg. 142
Bibliografia sobre la necròpoli
- Bonamusa, 1974, pàgs. 26-30
- Batista-Bonamusa, 1975, pàgs. 106-108
- Diversos autors, 1982, pàgs. 142-146
- Clariana, 1989