Aquest castell, fos o no d’origen sarraí, devia pertànyer primerament als religiosos de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, a qui el rei Alfons I i Albert de Castellvell concediren el terme entre el 1170 i el 1171. En devia ser castlà Pere de Déu. A partir del 1263 Porrera va passar a ser domini del monestir cartoixà d’Escaladei, que comprà l’indret als canonges de Garraf per 1 300 morabetins. El castell s’alçava a la part més alterosa de la vila, segons consta per la toponímia, tot i que avui no n’hi ha cap rastre visible. En aquest lloc, al segle passat hi havia “l’era del castell” i hi ha el “carrer del Castell”. Hom suposa que va ser derruït el 1718, conjuntament amb la desfeta de la muralla, seguint les ordres de Felip V.