Situació
Pont de tres arcades i esquena d’ase sobre el riu de Montsant, proper al mas de la Mora.
ECSA - J.J. Menchón
Aquest pont travessa el riu Montsant, en direcció est-oest, a uns 2 km a ponent del poble de Cabassers, al costat del mas de la Mora.
Mapa: 32-17(444). Situació: 31TCF074686.
S’hi arriba per la carretera de Cabassers a Margalef (T-702). Just abans de passar el pont modera sobre el riu de Montsant, neix a mà dreta una pista que mena al pont.
Pont
Es tracta d’un típic pont d’arcades i esquena d’ase amb tres boques, la major de les quals salva el riu. S’assenta sobre la penya viva per on discorre la llera del riu. El pont és reforçat a banda i banda de cada costat de l’arrencada de la boca central per quatre contraforts a manera de tallamars. La llargada del pont és d’uns 38 m per 3 d’ample. La boca central té un diàmetre de més de 10 m i les laterals de 3,7 m la de l’oest i 3 m la de l’est. Totes tres boques són formades per un arc de mig punt adovellat.
El pont es fonamenta directament sobre la roca, on s’assenten els carreus, força ben treballats, formant un parament molt regular, amb blocs de dimensions lleugerament majors a la base. Alguns d’aquests carreus són marcats amb senyals de picapedrer.
A la base de la banda oest de la boca central s’observen dues perforacions quadrades i a la banda est, tres. Es tracta d’encaixos de la bastida aixecada per a la construcció del pont.
Els tallamars són del mateix tipus constructiu que el pont i són solidaris amb aquest, i corresponen, per tant, al mateix moment. Neixen directament dels brancals dels ulls. En aquest punt es pot comprovar com les dovelles de la base de l’arc central són col·locades a saltacavall. El coronament dels tallamars és esglaonat. És significatiu que els tallamars situats al nord siguin de menor dimensió que els del costat sud. Aquest fet es podria explicar per què la banda sud suportaria més força i desplaçament que l’oposada.
El pas per sobre del pont és protegit amb sengles ampits de factura moderna, refets.
Si bé a Catalunya es coneixen força ponts medievals, no es té de moment un ampli coneixement sobre el tema. Tanmateix, diversos elements fan suposar que el pont de Cabassers és una obra d’època medieval i anterior al segle XIV. En primer lloc, la seva estructura en esquena d’ase és present en ponts de període medieval, com a la part gòtica del de Martorell (vegeu el volum XX de la present obra, pàgs. 371-372), als ponts del Far i de Cabreta, del segle XI (vegeu el volum XII, pàgs. 209-210, i el volum X, pàg. 82, de la present obra), el Pont del Diable, entre Sarroca de Bellera i Senterada (Pallars Jussà), datat entre els segles XI i XII (vegeu el volum XV, pàg. 462, de la present obra) tot comparant-lo amb el de Vall-llonga, on també s’aprecien els encaixos de la bastida a la base de l’arc (vegeu el volum XIII, pàg. 118, de la present obra).
El Pont Trencat de Montagut de Fluvià presenta també aquest perfil, encara que se suposa que és de datació més tardana i àdhuc es creu que va ser construït amb posterioritat al romànic, tot mantenint la tradició constructiva anterior (vegeu el volum IV, pàg. 286, de la present obra), o el ja datat al segle XIV, i amb la boca formada per un arc apuntat, de la Pobla de Lillet.
Els tallamars tenen un paral·lel directe en el Pont Nou de Camprodon, on també s’observa un ús de carreus de majors dimensions a la part baixa de l’obra. Segons J. Bolòs, aquest pont és datable al segle XIII (vegeu el volum X, pàg. 102, de la present obra). Aquest element constructiu s’observa també al Pont Vell de Sant Miquel de Campmajor, construït amb carreus grossos i ben escairats i datat entre els segles XII i XIII (vegeu el volum V, pàg. 457, de la present obra).
L’aparell constructiu del pont de Cabassers, força ben treballat i escairat, de mides regulars, és ben present a l’arquitectura dels segles XII i XIII. Tots aquests elements porten a datar aquest pont entre els segles XII i XIII.
Bibliografia
- Fierro, Caixal, López, Sureda, 1989, pàgs. 187-201
- González - Rodríguez, 1991, núm. 5, pàgs. 71-81.