Situació
Retalls fets a la pedra i una sitja situada a l’oest del nucli de població actual, en un indret on sembla que hi hagué el primitiu assentament andalusí.
ECSA - J. Bolòs
Als voltants de l’actual poble de Siurana es localitzen diferents retalls a la roca pertanyents possiblement al primitiu nucli d’hàbitat andalusí o dels pobladors arribats just després de la conquesta feudal.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF266696.
Aquests retalls o estructures excavades a la roca es troben al costat del refugi del Centre Excursionista de Catalunya i també a l’extrem oest del cingle on és assentat el poble, més enllà de l’església de Santa Maria.
Torre
Just al costat del refugi muntanyenc del Club Excursionista de Catalunya hi ha un petit promontori de roca al qual s’han cisellat unes escales que porten fins al capdamunt. Allí hi ha excavada a la roca viva una plataforma de 5,20 per 5,30 m amb un regueró al nord. Són indici de la seva possible funcionalitat la seva planta gairebé quadrada i el punt on es troba, que domina l’antic camí al poble i és una talaia sobre el riu de Siurana, Cornudella i Albarca. Aquest fet fa sospitar que es pugui tractar de la base d’una torre o talaia d’època andalusina o dels primers temps de la conquesta.
Sitges
Un altre aspecte de l’extrem de ponent de l’esperó de Siurana, arran de cingle, amb una sitja i diferents retalls a la roca.
ECSA - J. Bolòs
Fora del nucli del poble, passada la creu propera a l’església, en direcció oest, prop del cingle, hom troba un espai erm i nu on es veuen a la penya viva un seguit de retalls entre els quals destaquen tres sitges o dipòsits. La seva estructura és rectangular, amb els costats arrodonits a la boca obrint-se a l’interior per a donar pas a una forma ovoidal. La primera té unes dimensions de 0,90 per 0,10 m i la segona d’1,14 per 0,97 m. Ambdues estan parcialment reomplertes. La tercera documentada té dos costats rectes aprofitant un tall natural de la roca. Aquests costats fan 1,30 per 1,60 m. Al costat de la primera i la tercera hi ha uns petits canals que fan sospitar que es tracta de cisternes per a la recollida d’aigües pluvials. Prop de les tres sitges documentades, ja al cingle, hi ha una cubeta excavada a la roca, d’unes dimensions de 90 per 70 cm.
La situació d’aquestes estructures fora del nucli del poble, en una zona sense vestigis d’hàbitat, fa sospitar que es tracta de vestigis d’època andalusina, ja que la població feudal es degué organitzar a l’actual poble, on es troben l’església i el fossar, al costat oest, i el castell, a l’est, que devien actuar com els dos pols de Siurana.