Situació
Una de les sepultures que formen aquesta necròpoli situada a la part obaga de la muntanya on es troba el poble d’Albarca.
ECSA - J.J. Menchón
Aquest grup de sepultures és situat a la partida coneguda amb el nom de Prada o Parada de la Guineu, situada als peus del turonet on es troba el poble d’Albarca.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF250745.
Tot just en entrar a la pista d’accés al poble d’Albarca neix un camí de carro en direcció oest, que cal seguir. A uns cent metres s’ha de deixar el camí i continuar a peu en direcció sud-oest travessant els camps de conreu mig abandonats. Just sota la boscúria s’observa una roca entre els pins en la qual ja es veuen les tombes.
Necròpoli
El conjunt és format per cinc tombes excavades a la roca, al vessant obac de la muntanya, en un fort pendent o desnivell. El conjunt s’adapta per força a la topografia i petitesa del lloc. L’any 1983 les tombes van ser objecte d’estudi per part d’un equip d’arqueòlegs dirigit per Joan-Ferran Cabestany i Fort. La necròpoli és recollida en l’inventari de tombes excavades a la roca que l’any 1982 van publicar J. Bolòs i M. Pagès.
La primera sepultura és una tomba bisoma de tipus antropomorf. La capçalera és de tipus rectangular —tipus 2 d’I. Ollich (Ollich, 1982, pàgs. 105-147 i làm. V)—. L’espai per als dos enterrats és separat per un sobrealçament vertical al cap, de manera que diferencia dues capçaleres bessones. Els peus són arrodonits. Fa 1,80 m de llarg per 0,78 cm d’ample a la capçalera i 0,52 m als peus. La capçalera és orientada a l’oest i els peus, a l’est. S’observa l’encaix de la coberta, força erosionat. Es coneix un paral·lel de tomba bisoma excavada a la roca a la Granadella (Bolòs, Esquerda, Gallart, 1985, pàgs. 23-26).
La segona és una tomba de capçalera rectangular —tipus 2 d’I. Ollich— i peus lleugerament arrodonits. Al capçal, sobre el fons, hi ha un ressalt d’uns quants centímetres d’alçada que delimita una capçalera semicircular, la qual li dona un caire antropomorf. Té una llargada d’1,89 m i una amplada de 0,45 m a la capçalera i 0,39 m als peus. Està orientada amb la capçalera cap a l’oest i els peus cap a l’est. S’observa l’encaix de la coberta.
Una altra de les sepultures que formen aquesta necròpoli situada a la part obaga de la muntanya on es troba el poble d’Albarca.
ECSA - J.J. Menchón
La tercera tomba és del mateix tipus que l’anterior, encara que no hi ha cap diferenciació de la capçalera i té un peu més irregular i arrodonit. Mesura 0,85 m de llargada màxima i 0,45 m d’amplada. Està orientada amb la capçalera cap al nord i els peus cap al sud.
El quart enterrament és tan sols un retall a la roca, orientat de nord a sud, de la capçalera i el costat esquerre d’una tomba inacabada que tot just es va començar a cisellar.
La cinquena és una tomba orientada amb la capçalera cap al nord i els peus cap al sud. El cap i els peus són de tipus quadrat. Té una longitud d’1,82 m i una amplada a la capçalera de 0,45 m i als peus de 0,42 m.
Criden força l’atenció les característiques del lloc on hi ha aquesta necròpoli, a l’obaga, sobre una roca i en un fort pendent de la muntanya. La presència en un lloc preeminent de la sepultura bisoma núm. 1 i, gairebé paral·lela al seu costat, la núm. 2, voltades dels altres enterraments, és un altre element que s’ha de tenir en compte. La tomba 1 és en el lloc principal de la roca i junt amb la núm. 2 són els únics enterraments orientats est-oest. Les altres tombes s’adapten al relleu. És significatiu que les tombes 1 i 2 són les que presenten diferenciació a la capçalera. S’observen també, a la carena de la roca, uns petits encaixos que podrien servir, potser, per a fixar alguna mena de tancament al conjunt funerari.
Podríem dir que es tracta d’un conjunt d’enterraments de tipologia rectangular, que s’ha suposat anterior a l’antropomorfa; n’hi ha dos casos, les tombes 1 i 2, que poden enllaçar amb aquest segon tipus; farien de pont entre ambdós tipus.
S’han documentat enterraments similars en altres indrets de Catalunya. Si seguim les datacions de l’estudi de les tombes del jaciment de l’Esquerda (Osona), realitzat per I. Ollich, aquesta mena de tombes s’han de datar entre els segles IX, X i XI. J. Bolòs i M. Pagès creuen que les tombes de planta trapezial o rectangular són del tipus més primitiu. D’altra banda, daten els primers intents de diferenciació del cap a partir de la segona meitat del segle IX, la qual es manifesta clarament al segle X.
La manca de relació de les tombes amb un context de cementiri adossat a una església ens porta a datar les tombes de la Prada de la Guineu en un període o moment anterior a la implantació del feudalisme en aquesta zona. Cal tenir en compte que fins al segle XII no s’erigí l’església romànica de Sant Vicenç d’Albarca, amb el corresponent cementiri parroquial. D’altra banda, la tipologia dels enterraments, en els quals conviuen el tipus trapezial i el que insinua la diferenciació de capçalera, ens porta a pensar que les tombes són de vers el segle IX, si seguim les indicacions cronològiques de Bolòs-Pagès. Tindríem, doncs, una necròpoli pertanyent a un petit grup humà que vivia a la zona situada en un punt que podria tenir certes significacions que ara s’escapen. No seria pas aventurat relacionar aquestes tombes amb algun focus d’eremitisme cristià o amb la perduració de creences precristianes, com proposen Imma Ollich i Sebastià Raurell per al cas de les petites necròpolis de cistes dalt de turonets a la plana de Vic. Cal remarcar, de tota manera, que al segle IX la zona era sota control andalusí.
Bibliografia
- Lladonosa, 1981, pàgs. 24-33
- Bolòs - Pagès, 1982, pàgs. 59-103
- Ollich, 1982, pàgs. 105-147 i làm. V
- Ollich - Raurell, 1989, pàgs. 223-250.