Situació
Vista aèria de la població de Falset, capital del Priorat, amb el castell situat en una petita elevació a ponent de la vila, a l’esquerra de la fotografia.
ECSA - J. Todó
El castell de Falset és situat a ponent de la vila, al cim d’una petita elevació. La població medieval s’estenia als seus peus, al nord del barranc de la Vila.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF167575.
Podem pujar al castell pels carrers de la mateixa població, especialment per un camí que surt del portal del Bou, situat al nord-oest de la població. (JBM)
Història
És molt possible que l’indret de Falset correspongués a una alqueria sarraïna inclosa inicialment dins el territori del castell de Siurana. En algun moment del tot imprecís, però, sembla que el lloc fou venut als sarraïns de Garcia, que l’agregaren al terme del seu castell. De tota manera, en les confrontacions del territori de Siurana del 1154 s’incloïa el terme de Falset i encara en les del 1173 —on consta l’esmentada venda— es concretava que malgrat tot continuava pertanyent al territori de Siurana.
Després de l’ocupació cristiana, Falset degué ser abandonat per la població sarraïna i el 1168 era considerat un lloc desert i erm.
Com la resta del territori de Siurana, Falset devia dependre primerament de Bertran de Castellet, encara que és ben possible que molt aviat passés a l’òrbita dels Castellvell. La primera data coneguda és la ja referida del 1168, quan Albert de Castellvell, amb el consentiment i la voluntat del rei, va donar el lloc a Pere de Déu amb l’encàrrec de bastir-hi una fortalesa i poblar-lo. El castell, doncs, devia fer-se a partir d’aquesta data. Atenent, possiblement, la lenta ocupació de la vila, el 1191 Pere de Déu va atorgar una carta de poblament a la vila, donant “franquesa e libertat a usatge de la montanya de Siurana”.
Donació del lloc erm de Falset a Pere de Déu (febrer del 1168)
Albert de Castellvell fa donació del lloc erm de Falset a Pere de Déu, perquè el repobli i hi construeixi una fortalesa.
"Sit notum cunctis tam presentibus quam futuris, quod ego Arbertus de Castro Vetero, cum consensu et voluntate domini nostri regis, donator sum tibi Petro de Deo et uxori tue Dominica et filiis vestris vestreque proieniei atque posteritatem, illo loco deserto et heremo que vocant Falceth. In tali pactu in primis dono vobis senoraticum et extachamentis et omnia stabilimenta et alaudium IIII par bovum sufficienter ubi volueritis pro vestra dominicatura qui fiat vestrum alaudium liberum et franchum. Et dono vobis tertiam partem de iustitias et de furnos et de carters et de exorquias et de lixius et de molendinos. Et dono vobis tertiam partem de ipsum decimum quem ibi accipiemus et de totas illas causas qui exierint vel exire debent ad seniorem vel qui sunt a usum hominibus. Et vos quod populetis illo loco sicut melius poteritis et faciatis ibi forteza ad defensionem de illis qui ibi habitaverint. Et afrontat ab oriente sicut vertunt aquas de Pradels apud de parte Falceth; a meridie terminat quomodo vertunt aquas de Marza in parte rivo de Falceth; et ab occiduo terminant ab Carcea; et a parte circii terminant in rivo qui descendit de Siurana et vadit in directo usque in rivo de Oculo de Molinis sive in illa roca super Sentid et quomodo excurrunt aque de la Sentid usque in torrente de la Sentid, sive in illa serra de Baboix. Quantum infra istas quatuor affrontationes includunt, sic damus vobis et vestris sicut superius resonant cum suis adiacentiis, cum boschos et garricis, et pronum et planum, paschuis, lignis, vieductibus et reductibus, aquas aquarum, saxas magnas et minimas et totum ab integrum sicut nullus homo dicere vel intelligere potest melius. Et per istam donationem sias nobis tu et tuis de nos et de nostris et dones nobis potestatem de iamdictam fortezam totas illas horas quas nos petierimus iratus sive paccatus.
Signum Ildefonsi, regis Aragonum, comitis Barcinone et marchionis Provincie.
Actum est hoc VI nonas febroarii, anno Dominice incarnationis MCLXVII.
Sig+num Arberti de Castro Vetero, qui hoc donum feci et firmo testesque firmare rogo.
Sig+num Guillelmo de Castro Vetero. Sig+num Bertrandi de Casteleth. Sig+num Bernardi dez Fenoillar.
Wuillelmus, clericus, scripsit die et anno quod supra."
O (?): ACVa, perg. núm. 1 201.
a: Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, Barcelona-Madrid, 1969-83, vol. I(I), doc. 133, pàgs. 189-190.
Traducció
"Sigui conegut de tothom, tant dels presents com dels futurs, que jo, Albert de Castellvell, amb el consentiment i la voluntat del rei nostre senyor, et dono a tu, Pere de Déu, i a la teva muller Domènega i als vostres fills i a la vostra nissaga i descendència aquell lloc desert i erm que anomenen Falset. Amb el següent pacte: que en primer lloc us dono el senyorejament, l’estacament i tots els establiments i un alou suficient per a quatre parells de bous on vulgueu per a domini propi vostre lliure i franc. I us dono la tercera part de les justícies i dels forns, dels quarters, de les eixorquies, dels avituallaments i dels molins. I us dono el terç del delme que d’allà rebrem i de totes les causes que surtin o han de sortir a favor del senyor o que són per al servei dels homes. I vós heu de poblar aquell lloc de la millor manera possible i fer-hi una fortalesa per a defensa d’aquells que hi vinguin a viure. I termeneja per la part de llevant segons vessen les aigües de Pradell cap a la part de Falset; a migdia acaba al lloc on comencen a vessar les aigües de Marçà cap a la part del riu de Falset; a ponent acaba a Garcia; i per la part de cerç acaba en el riu que ve de Siurana i va directe fins al riu d’Ulldemolins o en aquella roca sobre Sentiu, de l’indret on discorren les aigües de la Sentiu cap al torrent de Sentiu, o en la serra de Baboix. Tot el que s’inclou dintre d’aquestes quatre afrontacions us ho donem a vosaltres i als vostres, tal com més amunt s’ha expressat, amb les seves pertinences i terrenys adjunts, amb els boscos, les garrigues, la muntanya i el pla, amb les pastures, fustes, camins i pujades, aigües, pedres grans i petites, i tot això íntegrament de la manera que millor ho pugui dir o entendre qualsevol home. I per aquesta donació estiguis tu i els teus subjecte a mi i als meus i ens donis potestat de la dita fortalesa sempre que te la demanem de grat o per força.
Signatura d’Alfons, rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença.
Fet això el sis de les nones de febrer de l’any de l’encarnació del Senyor mil cent seixantaset.
Signatura d’Albert de Castellvell, que he fet aquesta donació, la firmo i prego que la firmin els testimonis.
Signatura de Guillem de Castellvell. Signatura de Bertran de Castellet. Signatura de Bernat de Fenollar.
Guillem, clergue, ho ha escrit el dia i any abans esmentats."
(Traducció: Antoni Pladevall i Font)
La senyoria d’aquest lloc, però, sembla que era a mans dels Castellvell, que, si no n’eren senyors, hi mantenien molts drets. I és probable que fos per això que en el document del 1173 referit als límits de Siurana es concretés que Falset pertanyia a aquest terme i no al de Garcia. La puntualització era important perquè el 1174 els termes de Garcia, Tivissa i Marçà van passar a formar una nova senyoria a mans de Guillem de Castellvell i el rei no hi devia voler incloure Falset. La pugna per la senyoria d’aquest lloc devia durar alguns anys, fins que el 2 de setembre de 1192 el rei Alfons I atribuí a Albert de Castellvell —hereu de Guillem— en lliure i franc alou el castell de Falset amb aquells termes que aquest va poder demostrar testificalment, mentre que va restar feudatari sobre la resta dels termes del dit castell. Mentre, el castlà, Pere de Déu, continuava posseint, a més d’una dominicatura, un terç de la jurisdicció sobre Falset. Aquests drets van passar al seu fill homònim, que el 1209 els va vendre a Alamanda de Subirats.
Albert de Castellvell, a causa, possiblement, de no tenir descendència, va passar la senyoria de Falset a la seva germana Alamanda, casada amb Ferran de Santmartí i de Subirats, el 1205. Entre el 1218 i el 1240 el castell de Falset va restar en mans de la seva filla, Blanca de Portella. El 1218 Alamanda de Subirats donà a la seva filla Blanca la castlania de Falset com a penyora d’un deute de 50 marques d’argent. El 1229 Alamanda de Subirats li infeudà el castell, conjuntament amb el castell de Marçà. Finalment, l’any 1240 Alamanda va vendre ambdós castells a Blanca, tot i que se’n reservà l’usdefruit vitalici.
Tot feia pensar que Blanca de Portella havia de ser l’hereva del patrimoni dels Castellvell-Santmartí a la comarca, en detriment dels drets que hi podia tenir el seu germà, Ferrer de Santmartí. Ara bé, el 1241 hi hagué un canvi decisiu a causa del casament d’una filla d’aquest, Alamanda, amb Guillem d’Entença. El 3 de febrer de 1241 Ferrer de Santmartí, en concepte de dot, donava a Alamanda els drets que posseïa sobre els castells de Falset, Móra, Tivissa, Marçà i Pratdip, i el 16 de juny de 1244, Alamanda de Subirats donava a la seva néta els castells de Falset, Móra, Tivissa i Marçà, que formaren la baronia d’Entença. Blanca de Subirats aleshores restà només amb la senyoria de Garcia.
Alamanda d’Entença alliberà Falset dels tres mals usos més corrents (cugucia, eixorquia i intestia) el 1254, i el 1271 el seu fill, Berenguer, eximí els habitants de Falset de la gabella de l’aiguardent. El fill d’aquest, Guillem d’Entença, concedí als falsetans la franquesa de prestar la guaita als castells d’Altafalla i Falset.
Guillem d’Entença, senyor de Falset, fou el darrer representant d’aquest llinatge. El 1313 va signar amb Jaume II una convinença per la qual donava al rei els castells i viles d’Entença, a la Ribagorça, Falset, Tivissa, Móra i Altafalla en canvi de 100 000 sous i un cens anual de 20 000 sous damunt les rendes reials de Tortosa. Guillem d’Entença es reservà per a tota la vida les rendes i la senyoria d’aquestes poblacions i declarà que el pacte seria anul·lat si tingués fills mascles. En morir Guillem d’Entença el 1324, la baronia —i el castell de Falset— passaren a la corona. El rei Jaume II aprofità l’avinentesa per a agregar la baronia al comtat de Prades, erigit a favor del seu fill Ramon Berenguer el mateix any. Els comtes de Prades feren del castell de Falset la seva residència habitual.
Els darrers senyors de Falset foren els ducs de Medinaceli, hereus dels Cardona, que entre els segles XV-XVII també foren comtes de Prades. (EGJ)
Castell
Planta de les ruïnes del castell, a escala 1:500, del qual han aparegut vestigis del final del segle XII o principi del segle XIII sota les reedificacions fetes en èpoques més tardanes. Hom hi ha assenyalat la possible planta de la primitiva església parroquial de Santa Maria de Falset.
Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Tarragona - X. Climent i L. Mazaira
Actualment les restes del castell són molt malmeses i són d’èpoques molt diverses. Sols es conserven en un cert bon estat la muralla exterior i algunes dependències, tardanes i molt transformades. Segons els resultats de l’excavació realitzada a la meitat dels anys vuitanta, al final del segle XII o al principi del segle XIII, en aquest lloc es construí un castell. Sembla que era un castell amb una mida força reduïda, molt més petit que el bastit en època gòtica. Les restes d’aquesta primera fortificació, durant la campanya d’excavacions foren trobades sota la sala gòtica i sota el baluard de ponent. A l’est d’aquest castell primerenc hi havia l’església parroquial de Santa Maria, en l’actualitat pràcticament desapareguda.
Al segle XIV, en esdevenir el castell de Falset la residència dels membres d’una branca de la família reial catalano-aragonesa, aquesta fortificació fou ampliada i transformada. En aquest moment, es diferenciaren dos sectors: un, a ponent, dedicat al castell, i un altre, a llevant, destinat a l’església i a la casa rectoral. La fortificació pròpiament dita s’organitzà al voltant d’un pati gairebé quadrat que era el centre d’aquest castell-palau. A la banda meridional del pati hi havia una torre-porta per on es podia accedir a la fortalesa des de l’exterior. A la part nord del pati hi havia la gran sala o palau gòtic i algunes dependències, que eren situades, si fa no fa, en el mateix lloc que ocupava l’antic castell romànic. (JBM)
Nucli urbà
A la part vella de la vila de Falset, situada al nord del torrent de la Vila, es troba una interessant mostra de població organitzada en època medieval. Tot i que es mereixeria una anàlisi acurada i un estudi més ampli, ara només volem esmentar uns quants aspectes més notables. El fet que, d’entrada, crida més l’atenció és que aquesta població medieval, que era closa per unes muralles, s’organitzava amb relació bàsicament a dos carrers, el de Dalt i el de Baix, divergents, cada vegada més separats a mesura que van més cap a llevant. A més, sembla que hi devia haver un eix nord-sud a la banda oriental, un carrer que travessava d’un costat a l’altre la plaça de la Quartera, situada a l’est de la població i un dels centres més importants de Falset, des dels darrers segles medievals. A les muralles que en època gòtica envoltaven la vila s’obrien cinc portals, dels quals el més ben conservat és el del Bou, situat al nord-oest, prop del castell. En aquest sector septentrional també hi ha restes d’algun fragment de la muralla. A més d’aquesta plaça de la Quartera, on es devia celebrar el mercat, més a ponent, prop del castell, hi ha l’anomenada Plaça Vella. A més, encara cal ressenyar l’existència en aquesta vila de diversos carrers més petits, però amb noms que recorden l’existència de diversos forns i fonts, situats als dos extrems de la població.
Aquesta organització urbanística que ha arribat fins a l’actualitat fa suposar, tot i que sigui només una hipòtesi de treball, que en època medieval aquesta població es construí en dues etapes, com moltes altres poblacions que tenen unes característiques i unes mides semblants. En un primer moment, en època romànica, s’organitzà tot el sector occidental, més proper al castell. En un segon moment, seguint el curs d’uns antics camins, s’edificaren habitatges al llarg dels carrers de Dalt i de Baix i s’organitzà tot el sector oriental de la vila, amb relació a l’indret on es feia el mercat, que després passà a rebre el nom de plaça de la Quartera. De fet, malgrat les diferències que hi pot haver, trobem una organització semblant en altres viles catalanes, com ara Montblanc (Conca de Barberà), Alcover (Alt Camp) o Çger (Noguera), on la plaça del mercat tingué un paper molt important amb relació a l’ampliació de la vila. L’existència en aquest cas de dos centres, un de relacionat amb el castell i un altre amb el mercat, també es troba en moltes altres poblacions catalanes, per exemple a la propera vila de Prades (Baix Camp). (JBM)
Bibliografia
- Bofarull, 1851, vol. 8, doc. XIV, pàg. 49
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 133, pàgs. 189-190 i doc. 189, pàgs. 262-263
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 432-444
- Romero, 1977, pàgs. 23-25, 54-56 i 68, i doc. 48
- Mazaira, 1985
- Mazaira, Miró, Rovira, Subías, 1987, vol. II, pàgs. 209-210.