Situació
Un dels angles de l’edifici central d’aquest castell, del qual queden pocs vestigis.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’una fortificació situada al cim del turó, anomenat de la Miloquera, que hi ha al costat del poble de Marçà.
Mapa: 32-18(471). Situació: 31TCF155551.
Des del costat de l’església del poble de Marçà cal seguir un camí carreter que porta fins a una creu, de darrere de la qual surt un corriol força abrupte que puja fins al cim del turó on es construí el castell. (JBM)
Història
Marçà va ser un nucli sarraí ocupat ben aviat pels cristians. La primera notícia referida al castell correspon al 1153, en què Ramon Berenguer IV va fer donació a l’orde del Temple del castell de Miravet, a més de dues jovades de terra apud castrum de Marçan. El 1174 Alfons I va donar en feu el castell de Marçà, conjuntament amb els castells de Tivissa, Móra i Garcia, a Guillem de Castellvell. La senyoria del lloc va passar després a Albert de Castellvell i el 1205 a la seva germana Alamanda de Subirats —casada amb Ferran de Santmartí—, la qual, el 6 de juny de 1229 —conjuntament amb el castell de Falset— el va donar a la seva filla Blanca de Portella, que li prestà homenatge per aquest domini. L’1 d’abril de 1240, a més, Alamanda li va vendre els dos esmentats castells per vuit-cents maravedisos, a causa d’un deute que tenia. Malgrat això, però, Alamanda continuaria essent usufructuària vitalícia de la senyoria de tots dos llocs. Tot i que Blanca es presentava com a hereva del patrimoni familiar, el 1241 hi hagué canvis importants. Ferrer de Santmartí, germà de Blanca, donà els seus drets sobre Marçà i la resta de la baronia —tret de Garcia— a la seva filla Alamanda, casada amb Guillem d’Entença, i el 1244 Alamanda de Subirats feu el mateix a favor de la seva neta Alamanda, mentre que Blanca retenia Garcia. El 1313 Marçà no va ser inclòs al pacte signat entre Guillem d’Entença i Jaume II, sinó que Guillem d’Entença se’l reservà, juntament amb els de Garcia i Pratdip, per tal que fossin venuts després del seu òbit per fer front a deutes i causes pies. Però Jaume II —per dret de fadiga— també els va retenir. El 1324, com tota la baronia d’Entença, el terme de Marçà s’agregà al comtat de Prades. (EGJ)
Castell
A la part més alta del turó, al llarg d’uns 20 m, hi ha diverses restes de construccions. D’acord amb les restes que s’han conservat s’endevina l’existència de dues construccions principals. D’una banda, un edifici allargat situat a la banda nord, arran de l’estimball i, de l’altra, un recinte més ampli que s’estén a tot el voltant d’aquest edifici per la banda meridional, la menys protegida pel relleu.
Aquest recinte exterior devia fer uns 20 m de llarg —d’est a oest— per uns 10 m d’ample. Allà on és més evident aquest recinte és a la façana occidental, on hi ha les restes d’un mur travesser, i a l’angle del sud-oest. En aquesta façana oest s’endevina el mur al llarg d’uns 13,5 m; als darrers 2 m, fins al cingle, no hi ha res. El punt on el mur es conserva amb més alçada és l’angle, on fa més de 5 m d’alt. El mur en aquest angle, probablement a causa d’un moviment de la paret o del sòl, és lleugerament inclinat cap a l’interior. La paret és formada per pedres no gaire treballades, de mida mitjana (uns 10 cm d’alt per uns 25 cm de llarg) unides per un morter de calç dur. A la cara exterior i a la part inferior hi ha algunes pedres més grans.
Aquesta paret, que se segueix sense dificultat a la banda occidental, també s’endevina amb dificultat al costat meridional. Encara se’n veu un fragment uns 20 m més cap a l’est del mur occidental, en unes roques que hi ha a la punta més alta del turó.
De l’edifici central també se n’han conservat poques restes. Podem suposar que feia uns 12 m de llarg per uns 4 d’ample. De fet, però, només en veiem els extrems est i oest; no s’ha conservat res de la banda nord, on hi ha l’espadat. El gruix del mur és de 60 cm. En realitat, a l’angle sud-est es conserven sols dues filades de pedres (de 15 cm d’alt per 20 cm de llarg), unides amb morter de calç.
A part aquesta construcció, uns 7 m cap a l’est, hi ha un altre mur que fa angle, els costats del qual fan poc més de 2,5 m de llarg. És difícil de saber si aquesta construcció era part del mur perimetral o bé pertanyia a un altre edifici. En aquest sector també hi ha alguns forats circulars fets a la roca.
La datació d’aquest edifici és molt difícil ateses les poques restes que se n’han conservat. Sembla que al cim d’aquest turó ja hi havia una fortificació en el moment en què s’esdevingué la conquesta dels comtes de Barcelona. És molt possible, però, que les restes conservades siguin posteriors al segle XII. (JBM)
Bibliografia
- Bofarull, 1849, vol. IV, pàgs. 208-211
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 240, pàgs. 253-254
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 450-451.