Situació
Aspecte actual d’aquesta torre que ha donat nom a la població, un edifici de planta quadrada, mutilat a la part alta i completat amb unes estructures molt poc adients.
ECSA - J. Bolòs
Torre situada al mig del poble, a prop de l’església, al costat del torrent de les Castellanes. Actualment és en un jardí d’una casa particular.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF209549.
Podem anar a la Torre de Fontaubella per la carretera local TV-3001, que va de Marçà a Colldejou, al Baix Camp, tot passant pel costat d’aquesta població. També s’hi pot arribar per la carretera local TV-3223, que prové del Pradell de la Teixeta. (JBM)
Història
Una de les primeres mencions del topònim és de l’any 1170, en l’escriptura de fundació i dotació del priorat de Sant Miquel d’Escornalbou, quan, entre les afrontacions territorials del lloc d’Escornalbou donat per Alfons I a Joan de Santboi perquè el repobli i hi fundi una canònica, hi consta ipsam serram de Fonte Albella.
El poble fou integrat dins la baronia d’Escornalbou, vinculada als canonges augustinians del monestir, del qual ben aviat esdevingué prior l’arquebisbe de Tarragona. Posteriorment, cap a la darreria del segle XVI, quan l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta anul·là la canònica d’Escornalbou, la mitra absorbí les rendes de tota la baronia, i les de la Torre de Fontaubella foren destinades a sufragar les despeses del Seminari Tridentí de Tarragona, que havia fundat l’esmentat arquebisbe l’any 1572. El lloc continuà sota el domini de la mitra tarragonina fins al segle XIX.
A banda aquestes notes històriques sobre la població, hom no ha localitzat fins ara cap referència documental sobre aquesta torre. (EGJ-MMFG)
Torre
La torre o casa forta que hi ha al mig del poble és de planta quadrada. Els seus quatre costats tenen a l’exterior una llargada de 7,8 m. El gruix de les parets perimetrals és de prop de 80 cm. Actualment es conserva amb una alçada de poc més de 6 m. Per damunt dels metres fets amb carreus, hi ha un parell de metres més, edificats, però, actualment amb totxos, sense arrebossar. Sembla que aquesta torre antigament era més alta: al segle passat, tal com trobem al Diccionario... de Pascual Madoz, feia uns 60 pams d’alt i era el doble d’alta que d’ampla. Segons ens han dit, la porta actual, per on es pot accedir a l’interior, gairebé és a peu pla.
Les parets de l’edifici són fetes amb carreus força escairats, bastant grossos (fan, per exemple, uns 30 cm d’alt per uns 40 cm de llarg) i col·locats en filades horitzontals. Als caires les pedres que hi ha són lleugerament més ben treballades.
Per les seves característiques, hem de datar aquesta torre o casa forta cap al segle XII o més aviat ja al segle XIII. (JBM)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 138, pàgs. 196-198
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 454.