Situació
Ermita situada al congost de Fraguerau, en un indret recòndit de la vall mitjana del riu de Montsant, sota grans roques i coves habitades antigament per ermitans.
ECSA - E. Gort
L’antiga ermita de Sant Bartomeu és situada entre la serra del Montsant i la de la Llena, al congost de Fraguerau.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF184763.
S’hi pot arribar des d’Ulldemolins, pel sender de GR-65-5, apte per a vehicles, que passa primer per l’ermita de Sant Antoni, i després, seguint sempre el marge esquerre del riu Montsant, s’endinsa pel congost de Fraguerau en direcció nord, i arriba a l’ermita de Sant Bartomeu. (MLIR)
Història
Aquesta ermita va ser fundada per fra Guerau Miquel, que el 28 de juliol de 1192 va obtenir la possessió d’una part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara avui com la Quadra de Fraguerau— on habitava el referit anacoreta, segons J. Lladonosa, des dels volts del 1160. Fra Guerau va fundar dues capelles o ermites a la balma on tenia l’eremitori, dedicades a santa Maria i sant Bartomeu, de les quals només perdura la segona.
L’any 1210 l’anacoreta cedí el seu territori, com també l’ermita de Santa Maria, a Pere Balb i la seva esposa Guillema, on fundaren una comunitat femenina que, finalment, el 1215, s’establí a Bonrepòs. L’ermita de Sant Bartomeu va pertànyer primerament a l’esmentat monestir de Bonrepòs, confirmat per Jaume II el 1292, i més endavant, en desaparèixer aquest cenobi, l’ermita va passar al domini d’Escaladei. (EGJ)
Església
Petit edifici d’una nau i absis, que constitueix un rar exemplar al sud de Catalunya de l’arquitectura religiosa tradicional del segle XII pròpia de la Catalunya Vella.
ECSA - E. Gort; GV
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat que arrenca d’una senzilla imposta, la qual recorre tot el seu perímetre interior, i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral.
La porta s’obre a la façana nord, i al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada, a diferència de les que hi ha en les façanes sud i oest, de doble esqueixada i amb l’arc superior retallat en una llinda. Sobre la façana oest hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull, que fou construït en el curs de la recent restauració de què ha estat objecte l’edifici.
L’aparell, molt uniforme, és format per carreus ben tallats i polits però sense escairar, amb els angles arrodonits, disposats en filades irregulars. S’observen carreus més grossos a la part alta de l’absis i dels murs de la nau. Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació.
En el seu conjunt, l’església de Sant Bartomeu constitueix un curiós exemple, a les comarques del sud de Catalunya, de persistència de les formes més tradicionals de l’arquitectura del segle XII a la Catalunya Vella, allunyada dels corrents innovadors que es manifesten en l’arquitectura religiosa del seu temps i territori. (JAA)
Bibliografia
- Iglésies, Santasusagna, Amigó, 1960, pàg. 627
- Lladonosa, 1962, IX, pàgs. 325-385
- Fort i Cogul, 1965, pàg. 121; 1970, pàg. 116
- Lladonosa, 1981, pàgs. 24-28
- Cruañes, 1990, pàgs. 237-239.