El poble de la Guàrdia dels Prats és situat al nord de la vila de Montblanc. Una de les primeres referències d’aquest indret consta en un document fals datat l’any 1054, on apareix el topònim del lloc com a afrontació del puig de Barberà. Hom també ha dit que aquest indret corresponia a una guàrdia anomenada Guàrdia d’Ermemir, la qual cal localitzar en un altre lloc segons les afrontacions que s’indiquen en el document on s’esmenta, datat l’any 1043.
La primera referència certa sobre l’indret de la Guàrdia dels Prats correspon a l’any 1166, en el testament de Miró Ermengol; segons aquesta acta testamentària, Miró Ermengol deixava al seu fill Berenguer la meitat de l’honor que juntament amb la seva esposa havia obtingut dels seus senyors i el que havia aprisiat a la Guàrdia dels Prats; l’altra meitat, la deixava al seu net Pere. Posteriorment, el domini sobre el castell i ei terme de la Guàrdia dels Prats passà a la família Cervera, tal com consta en la documentació de la darreria del segle XII. Així, el 1190, Ramon de Cervera i la seva muller Tiborgs, juntament amb Bernat de Conesa i Ponç de Sales, donaren a Bernat d’Otzor un molí situat dins del terme de la Guàrdia dels Prats; poc després, el 1197, els drets d’aquest molí serien traspassats al monestir de Poblet.
El predomini senyorial de l’abat de Poblet sobre aquesta zona es farà ben palès a l’inici del segle XIII. Així, el 1202 l’abat Pere donà a Ermessèn de Rubió i al seu fill Pere la dominicatura que ell tenia en el terme de la Guardia dels Prats, i el 1207 el mateix abat cedí a Berenguer de Rubió i a la seva muller Bonafossa dues peces de terra situades dins del mateix terme. Justament aquest darrer any, l’abat de Poblet incrementà les seves possessions en aquest indret gràcies a la donació que li’n feu Guillem de Cervera d’una peça de terra dins del terme de la Guàrdia dels Prats.
L’any 1227 Ramon de Cervera, en fer testament, llegà al seu fill Guillem el lloc i castell de la Guàrdia i, a partir d’aquest moment, prengué com a cognom el nom de Guàrdia en lloc de Cervera. Així, el 1234 Guillem de la Guàrdia donà el castell del mateix nom al monestir de Santes Creus. Quatre anys més tard, el 1238, aquesta fortalesa era senyorejada per Guerau de Vallclara, versemblantment en nom del cenobi esmentat. En els fogatjaments dels anys 1358 i 1378 consta com una de les propietats de l’abat de Santes Creus. Aquest monestir mantingué la senyoria sobre la Guàrdia dels Prats fins al segle XIX. Actualment, de la seva antiga fortalesa no n’ha quedat cap vestigi visible.