El petit poble de Biure és situat als vessants septentrionals de la serra de Montclar, just al sud de la riera de Biure. Aquesta població es formà en època medieval a redós d’un castell, l’edificació del qual es degué a l’actuació colonitzadora que en aquesta àrea de l’actual comarca portà a terme la família dels Gurb-Queralt dins el comtat d’Osona-Manresa. Com en el cas del castell de les Piles, la primera referència del castell de Biure és de l’any 1057, quan Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i la seva muller Agnès infeudaren els castells de Biure i Montclar a Ramon Arnau; segons l’escriptura, els primers declaraven que les esmentades fortaleses els pervenien dels seus pares. Alguns anys més tard, el 1072, els mateixos esposos, Oliver Bernat i Agnès, van vendre al comte de Barcelona Ramon Berenguer I un alou que tenien al comtat d’Osona-Manresa, en el qual s’incloïen els castells de Montclar, les Piles i el de Biure, pel preu de 2 000 mancusos d’or pur de Barcelona. Només cinc dies més tard, el mateix comte barceloní va cedir en feu els esmentats castells a Oliver Bernat en qualitat de castlà, el qual en canvi li reté homenatge de fidelitat.
A mitjan segle XII eren els Aguiló els qui tenien determinats drets en aquesta zona. Així, el 1151 Guillem d’Aguiló donà als hospitalers els delmes que li pertocaven in castrum Benevivere, i un any més tard, amplià la donació cedint al mateix orde l’església de Sant Joan, situada dins del terme del castell de Biure, a més d’altres drets sobre el pa, la carn, el vi, i altres productes. L’any 1172, Massalt, vídua de Guillem d’Aguiló, juntament amb els seus fills professà dins l’orde de l’Hospital, i els cedí altres drets que posseïa en aquesta zona. Mercès a aquestes noves donacions, més les que ja posseïen, els hospitalers establiren una casa al castell de Biure, la qual el 1193 es trobava sota la dependència de la comanda de Cervera.
Sobre el llinatge Biure o Benviure, s’han trobat poques referències documentals. El 1181 figura un Bernat de Benviure, el qual, juntament amb la seva muller Dolça, donà als hospitalers de Cervera la meitat del delme de la casa de Biure. Tres anys més tard, el 1184, Arnau de Benviure, nét d’Oliver Bernat, reté homenatge i fidelitat al comte-rei Alfons I pels castells de Biure, les Piles i Montclar; aquest acte fou una ratificació del jurament de fidelitat que havia fet el seu avi al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
Al llarg del segle XIII, l’orde de l’Hospital anà engrandint el seu patrimoni en aquesta zona, gràcies a diverses transaccions. Així, l’any 1202 Guillem d’Aguiló, fill de Massalt i de Guillem d’Aguiló, casat amb Dalda, li traspassà la coma que li havia estat cedida per Bernat Fiol dins del terme de Biure. El mateix any, els Aguiló cediren al monestir de Santes Creus unes terres que posseïen dins de la dita circumscripció de Biure. El 1241 el ja esmentat Guillem d’Aguiló empenyorà la fortalesa de Biure als hospitalers per la quantitat de 800 morabatins, i alguns anys més tard, el 1266, el mateix Guillem el vengué definitivament al dit orde militar. Encara l’any 1277 la comanda hospitalera de l’Espluga de Francolí adquirí de Galceran de Puigverd i la seva esposa Elisenda el feu que aquests posseïen per la dita orde in castro de Bonovivere, pel preu de 1 400 sous.
L’any 1279 sorgí un plet entre els hospitalers i el monestir de Santes Creus arran de la possessió de les terres que alguns anys abans Guillem d’Aguiló havia donat al cenobi. Aquesta controvèrsia finí amb una sentència en favor de la comunitat cistercenca.
Vers la darreria del segle XIV, el 1380, el gran prior de Catalunya, Guillem de Guimerà, adquirí tota la jurisdicció del terme i lloc de Biure, que en aquell moment restava en poder de la corona catalanoaragonesa. A mitjan segle XV era castlà de la fortalesa de Biure un cert Galceran de Biure, el qual posseïa aquest càrrec de mans del gran prior de l’orde de l’Hospital, que senyorejava encara aquesta població al segle XVII.
El castell de Biure, situat damunt un tossal a la banda de llevant de la població, ha sofert nombroses reformes al llarg dels temps, i en l’actualitat té l’aparença d’un castell-palau modern amb torres emmerletades i finestrals neogòtics.