El llogaret de Figuerola, avui despoblat, es troba a la banda nord-oriental del terme. L’indret es formà al segle XI a redós de la fortalesa de Figuerola, el terme de la qual era una fragmentació de l’extens terme del castell de Queralt.
La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1066, quan Guillem Bernat de Queralt i la seva muller Ermessenda vengueren a Ebren Llopard i als seus fills Ermengol i Bernat el castell de Figuerola, el qual era situat en el comtat d’Osona i que segons l’escriptura, els havia pervingut per aprisió i pels seus avantpassats; el preu de la venda fou de 50 unces d’or, equivalents a 2 500 sous. Amb aquesta venda, la família Queralt es desprenia totalment de qualsevol possessió del terme de Figuerola, car ja no es troba cap més document que reflecteixi uns possibles drets eminents d’aquesta nissaga sobre aquest indret.
Després d’un llarg silenci documental hi ha notícies evidents que a partir del segle XII els senyors de Figuerola foren els Timor, car es referencia que l’any 1132 Alaric de Timor cedí al seu fill Ramon entre d’altres castells el castrum de de Figerola; tanmateix, els Timor no administraren directament el lloc, ja que tot just un any després, el mateix Alaric i el seu fill Ramon infeudaren aquesta fortalesa juntament amb el castell de Guialmons a un cert Ferrer. L’any 1147 va morir Ramon de Timor, i en el seu testament sacramental, jurat a l’església de Sant Jaume del castell de Timor, es disposava que el castrum Figerole passés al seu fill Guillem; entre els testimonis d’aquest acte consta la presència de Ferrer de Figuerola, castlà de la fortalesa de Guialmons i Figuerola, segons el document d’infeudació de l’any 1133, abans esmentat. Cal dir que molts altres personatges cognominats Figuerola són testimoniats en la documentació local referida al segle XII.
Guillem de Timor fou succeït per un fill amb el mateix nom, el qual, conjuntament amb la seva muller Ermessenda, empenyorà l’any 1196 les rendes del castell i vila de Figuerola a l’orde del Temple. De tota manera, els templers el degueren senyorejar poc, atès que el 1230, en testar, Arnau de Timor llegà al seu fill primogènit Pere de Queralt tots els seus béns, entre els quals hi havia els castells de Santa Coloma i de Figuerola. Cal dir que Arnau de Timor havia comprat l’any 1213 a Berenguer III de Gurb-Queralt el domini eminent del castell de Queralt, i a partir d’aquest moment els Timor es cognomenaren també Queralt; això seria l’explicació de per què el fill d’Arnau de Timor es cognomenava Queralt.
L’any 1277, Pere de Queralt cedí al monestir de Santes Creus el castell de Figuerola, i posteriorment ratificà aquesta donació en el seu testament atorgat l’any 1282. El monestir, tot i tenir diversos plets amb els Timor-Queralt —que finiren amb una sentència atorgada el 1536—, mantingué la jurisdicció civil sobre el castell i terme de Figuerola fins al segle XIX, mentre que els Timor-Queralt tenien la jurisdicció criminal.
En l’actualitat, d’aquesta fortalesa, no n’ha pervingut cap vestigi.