El petit poble de Seguer és situat a la banda meridional del terme, al marge esquerre del Gaià. Aquest nucli s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa que apareix documentada el 1077. Consta que en aquest any Guadall Guillem i Llop Sanç donaren a Bonfill Oliba, en alou, el puig de Seguer, proper a Santa Perpètua; els donants, segons l’escriptura, exposaven que el tenien per aprisió i que posteriorment els havia confirmat aquesta propietat el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El document fa menció de l’existència d’una torre a l’indret, quan explicita: “donamus tibi... in podio de Seguer apud ipsam turrem quam ibidem est”. És important constatar el fet que en el moment d’aquesta donació, al puig de Seguer ja hi havia una torre, ja que revela que la colonització de l’indret ja s’havia iniciat temps abans, i cal pensar que molt probablement foren Guadall Guillem i Llop Sanç els iniciadors de la tasca repobladora.
A partir d’aquesta primera referència, les notícies sobre Seguer són escasses. Segons el fogatjament de 1365-70, el castell i lloc de Seguer, amb 4 focs, era d’un cert Pere de Montagut, i restava inclòs dins la vegueria de Vilafranca del Penedès. La família Montagut estava establerta, com a feudatària dels Cervelló, en diversos castells de la línia del Gaià.
A la segona meitat del segle XVIII, el lloc de Seguer pertanyia a la família Maranyona, la qual senyorejà l’indret fins a la desamortització del segle XIX.
De l’antic castell de Seguer, que era situat a la part alta del poble, no en resten avui dia vestigis visibles.