Les primeres notícies sobre l’existència d’aquest castell són de mitjan segle XII. L’any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès, feudataris del castell, donaren en feu a Ramon de Tàrrega, castlà, el castell de la Mata de Senan, amb els seus termes i drets jurisdiccionals, sota determinades condicions. Per aquesta encomanació, Ramon de Tàrrega donà trenta sous a Bernat de Cornellana i a la seva muller i trenta més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell. Aquest personatge, amb el consell del seu germà Bernat de Granyena, va concedir a Santa Maria de Montserrat, priorat del monestir de Ripoll, l’any 1167 un lloc per a bastir-hi cases i un alou situats en el castell de Senan. La documentació recull altres donacions o vendes fetes al monestir de Montserrat per Guerau de Granyena, la seva muller i el seu germà Bernat. En un d’aquests documents, del 1170, hom esmenta la torre del castell. Finalment, l’any 1173 Guerau de Granyena, en testar, va llegar el castell a Santa Maria de Montserrat. Segons sembla, la cessió del testament de Guerau de Granyena fou una confirmació d’una donació anterior, ja que en la butlla que l’any 1167 el papa Alexandre III adreçà al monestir de Ripoll en què li confirmava les possessions, ja s’esmenta el castell de Senan. El monestir de Montserrat acabà de completar els seus drets sobre Senan 13 de maig de 1174, en què Bernat de Granyena, germà de Guerau, renuncià als seus drets sobre el castell en canvi de 800 sous. En cas que el monestir comprés els drets dels castlans, n’hi hauria de donar 200 més. Pocs dies més tard, el monestir encomanà el castell al mateix Bernat de Granyena, que es va reconèixer home o vassall del monestir. Aquesta notícia contrasta amb una altra del 1175, segons la qual Ramon, abat de Ripoll, juntament amb Bertran, prior de Montserrat, van concedir a Ponç de Veciana, clergue del monestir, el castell de Senan per poblar-lo i edificar-lo.
L’any 1264, l’abat de Ripoll, com a prior de Montserrat, va vendre la senyoria del lloc i el castell de Senan al monestir de Poblet per 15 000 auris. Poblet anà adquirint progressivament tots els drets jurisdiccionals sobre el terme i en fou el senyor fins al segle XIX. De l’antic castell, situat a la Vila Vella o nucli primitiu del poble de Senan, no en resta cap vestigi.