La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa. Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela.
Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella (o Solivella), que el 1204 actua com a testimoni en la cessió que fa Guillem de Puigverd al monestir de Poblet d’una part de les rendes del castell de les Piles. El 1284 és esmentat un Ponç de Solivella com a marmessor del testament de Pere de Queralt.
Segons J.M. Sans i Travé, el castell de Solivella al segle XIII era senyorejat per la família Puigverd, i posteriorment passà als Anglesola mitjançant l’aliança matrimonial d’Elvira de Puigverd amb Berenguer Arnau d’Anglesola. A l’inici del segle XIV, el monestir de Santes Creus comprà als marmessors de Ramon d’Anglesola el castell de Solivella per 50 000 sous. Tot i això, els successors del dit noble recorregueren aquesta compra davant del rei Jaume II, que sentencià que l’esmentat castell fos retornat als hereus de Ramon d’Anglesola i que el monestir recuperés els diners esmerçats. Alguns anys més tard, el 1324, Sibil·la d’Anglesola, vídua de Ramon d’Anglesola, vengué la fortalesa de Solivella a Arnau Massaguer, ciutadà de Barcelona. De tota manera, el 1391 aquest castell retornà a la corona i dos anys més tard, el rei Joan I el vengué a carta de gràcia juntament amb la jurisdicció alta i baixa, i el mer i mixt imperi a Ramon d’Abella. Amb tot, aquest darrer gaudí poc d’aquesta propietat, ja que l’any 1394 la traspassà a Berenguer de Boixadors, el qual el 1424 la vengué al rei Alfons IV. Aquest darrer el mateix any la tornà a vendre a carta de gràcia a Ramon Berenguer de Llorac pel preu de 16 500 sous barcelonesos. Aquesta família construí, sobre l’estructura primitiva de l’antic castell, una fortalesa nova d’estil gòtic amb elements ja renaixentistes. Arran de diverses desavinences entre els Llorac i els habitants de Solivella, l’esmentat lloc passà de nou a la corona el 1729. No obstant això, Joan de Llorac intentà de recuperar-lo i ho aconseguí el 1730. Posteriorment, el 1751, el castell de Solivella passà, mitjançant l’aliança matrimonial de M. Josefa de Llorac amb Francesc X. Despujol, a la família Despujol. El 1870, Ignasi Maria Despujol, marquès de Palmerola, el vengué a F. Casamitjana i als germans Andreu i Tomàs Espanyol i Travé. Pocs anys més tard, el comprà Frederic Travé, el qual el cedí a l’Ajuntament. Aquesta institució l’aterrà el 1915. (EPF)
El castell de Solivella era situat a la part alta de la població. Allà on actualment hi ha una esplanada (d’uns 45 m de llarg per uns 28 m d’ample), fins al principi del segle XX hi havia hagut unes importants restes del castell medieval. D’aquest castell gairebé sols en resten les parets d’un angle, a l’extrem NE, amb una alçada d’uns 10 m. També veiem algunes filades de carreus al costat occidental. A la banda meridional, vers on hi ha el poble, veiem un portal fet en una època medieval tardana i diverses restes de muralles. D’acord amb allò que podem veure en fotografies fetes cap als anys 1880, quan la fortificació es conservava gairebé sencera, aquest edifici era un castell-palau construït als darrers segles medievals, com ja s’ha dit més amunt.
Al sud del castell hi ha el poble, organitzat bàsicament amb relació a tres carrers. Hi ha el Carrer Major, que va del castell fins a l’església. Paral·lel a aquest carrer, més cap a l’est, hi ha el carrer del Mig i, encara més cap a llevant, el carrer de l’Hospital. Més enllà ja arribem al carrer de la Muralla, fet que fa suposar que aquesta vila, com moltes altres d’aquesta comarca, restà closa rere un recinte murallat. L’origen d’aquesta organització urbanística segurament s’ha de cercar en l’època estudiada en aquesta obra. (JBM)