El santuari de Sant Magí de Brufaganya, a 760 m d’altitud, s’alça a mig aire del vessant nord-oest del cercle de recepció del rierol de Sant Magí, a la solana del cingle de les Coves. Aquest santuari és dedicat a un anacoreta que, segons una antiga tradició, fou martiritzat al segle III i enterrat en aquest lloc, on després es construí l’església. No s’ha localitzat cap notícia documental de la roca de Sant Magí anterior a l’any 1204; aquest any és mencionada com a afrontació territorial de la “domus de Brufagaines” donada per Guillem de Montagut i la seva esposa Ponceta als hospitalers de Sant Valentí de les Cabanyes.
Consta que ja al segle XIII existia una església ermitana, que era objecte de llegats de fidels dels voltants. Tanmateix, fou al segle XVI, per iniciativa dels Cervelló, que es restaurà el temple; Estefania de Centelles organitzà el 1524 una germandat sota el patronatge de sant Magí i fundà el mateix any un benefici i el dotà amb diverses propietats. El santuari anà adquirint fama i els seus patrons, barons de la Llacuna, el donaren als religiosos dominicans, els quals el regentaren des del 1603 fins al 1835.
El santuari de Sant Magí fou objecte de diversos saqueigs el 1714, el 1835 i el 1936. A partir de l’any 1841 va funcionar com a parròquia de la rodalia, regida per un rector. En aquest santuari se celebren diversos aplecs, com el que es fa el dia 19 d’agost, diada del sant patró, i un altre el tercer diumenge de setembre.
L’antiga ermita, de reduïdes dimensions, fou eixamplada al segle XVI amb la construcció de tres capelles. Entre els anys 1735 i 1776 es bastí l’església actual, de planta de creu llatina. La primitiva imatge de sant Magí, una talla de fusta policromada del segle XIV, sofrí diverses restauracions, però fou cremada l’any 1936. L’actual imatge que presideix el santuari és moderna.
A la dreta de la façana de l’església es troba l’antiga casa de Sant Magí, que fou habitatge dels frares dominicans, i a l’esquerra hi havia l’hostal i l’albergueria.