Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell. Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic. Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona.
L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154. Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la seva restauració definitiva. L’any 1154 el papa va expedir un breu en què demanà als bisbes de Barcelona i Vic que retornessin a l’església de Tarragona diferents parròquies dels seus bisbats, entre elles Avellano, que havien ocupat als segles que la seu de Tarragona estigué vacant. Aquesta disposició no tingué efecte. En la relació de les dècimes papals de 1279-1280 consta que el rector de la parròquia de Savallà, dins el deganat d’Urgell, contribuí amb 18 i 21 sous respectivament.
El temple actual és un edifici barroc bastit a partir del 1776 que substituí l’anterior església, segurament d’estil romànic. (CPO)
Al cementiri nou de Savallà del Comtat es localitzen, encastades a la cresta dels murs, un total de set esteles funeràries discoidals procedents de l’antic fossar, de les quals només cinc presenten decoració escultòrica d’interès i semblen tenir una datació medieval. La primera presenta a la cara visible un entrellaçat de cercles concèntrics i una creu grega, la segona un Agnus Dei, les dues següents un losange perlejat i buidat al centre, i la darrera una creu patent. (JJMB)