Situació
Petita imatge de la Mare de Déu amb l’Infant encastada en l’anomenada “Creu Verda”, una creu de terme de jaspi verd situada actualment al presbiteri de l’església.
ECSA - S. Masdéu
El convent de la Serra és situat en una petita elevació a ponent de la vila, sobre l’indret on millor es conserva l’antic recinte murat i hi ha el portalot de la Serra.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF465824.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia de la vila de Montblanc. (APF)
Història
La Mare de Déu de la Serra és un convent de monges franciscanes o clarisses que apareix esmentat en la documentació des del 1295. A l’església conventual, s’hi venera una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu, que segons la tradició, li va donar poc després de la fundació la princesa grega Irene Làscaris. Això li ha donat un caràcter i una tradició de santuari marià.
L’església i el convent, habitat encara per monges clarisses, són edificacions d’origen gòtic, bastides al segle XIV, però han estat modificades i restaurades moltes vegades perquè el convent, durant els conflictes bèl·lics que patí la vila al llarg dels temps, havia estat ocupat per les tropes que assetjaven la població i sovint havia quedat malmès.
Les capelles de l’interior de l’església són les mateixes que hi havia en origen, però l’única que manté la mateixa dedicació des del segle XIV és la de Santa Llúcia. Les conteses bèl·liques, d’altra banda, obligaren la comunitat de menoretes a refugiar-se en altres indrets de la vila i abandonar temporalment llur convent. (APF)
Talla
L’església del monestir de menoretes franciscanes de la Serra conserva en el costat esquerre del presbiteri una creu de terme anomenada “Creu Verda”, que rep aquest nom pel color del fust de jaspi verd i que té en el seu fust una petita imatge de la Mare de Déu. D’aquesta antiga creu només és original la part inferior mentre que la part superior és un afegit modern que substitueix la destruïda al segle XIX.
Actualment, la canya de la creu és una estructura columnar d’aproximadament 118 cm d’alçada. Emmarcada per dues formes abossellades i encastada en el fust, hi ha la imatge primitiva de la Verge amb el Nen. Es tracta d’una petita escultura realitzada en pedra que fa 34 cm d’alçada.
La Mare de Déu seu en un tron en posició frontal i té l’Infant assegut sobre la cama esquerra, també mirant l’espectador però en postura forçada. La mà esquerra de la Mare de Déu recull l’Infant, mentre aquest beneeix els fidels amb la dreta i amb l’esquerra sosté el llibre. Ambdues figures duen corona, cosa que s’observa clarament en la Mare, però, en canvi, en l’Infant és gairebé inapreciable.
El caient i plegat de les robes és poc natural, molt geomètric; manifesta una tècnica de treball consolidada per l’èxit de models contrastats. Tot i que habitualment és datada entre el final del segle XII i el principi de la centúria següent, l’estil que presenta —sobretot en drapejat de les robes— fa que puguem suggerir una cronologia posterior que es retardaria si més no a les darreries del segle XIII.
El relatiu bon estat de conservació de la figura es deu a la seva situació a l’interior dels murs monàstics; presentaria un altre aspecte si hagués estat al vent, com tantes d’altres creus desgraciadament desaparegudes. (DLG)
Bibliografia
- Poblet, 1975
- París, 1981
- Badia, 1992.