Situació
Extrem est del castell de Prenafeta, sota del qual hi ha les restes del despoblat.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del vilatge abandonat de Prenafeta són situades al vessant meridional del tossal on s’alça el castell, a uns centenars de metres cap al sud-est del poble actual. Mentre que el poble nou és al final de la plana, el poble vell s’arredossa en una vall tancada, sota del castell.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF523823.
Un camí vell, empedrat en molts trams, permet d’anar de la plaça de la Font del poble actual de Prenafeta fins a un pas engorjat que hi ha cap al sud-est. A poca distància, a l’esquerra d’aquest pas, havent deixat el camí que va cap a Figuerola del Camp, trobem ja les restes de les primeres cases del poble de Prenafeta Vell. (JBM)
Història
La història de l’antic poble de Prenafeta o Prenafeta Vell, nucli de poblament que s’anà formant a redós del castell bastit en aquest indret a la darreria del segle XI, no es pot deslligar de la història de la fortalesa, i és per això que cal remetre’s a la monografia dedicada al castell de Prenafeta. (MLIR)
Nucli urbà
Des d’aquest indret proper al pas engorjat fins al cim del tossal on s’alça el castell, hi ha nombrosos munts de rocs i diverses parets mig arruïnades que corresponen a habitatges i a alguns marges. Al llarg del camí que permet d’accedir al cim del turó veiem aproximadament una dotzena de possibles habitatges, separats els uns dels altres. Moltes d’aquestes cases de pagès són força grans (fan, per exemple, 8 m de llarg × 6 m d’ample) i tenen un pis superior. Cal pensar que corresponen a habitatges construïts ja en un moment tardà, proper a la data en què s’esdevingué l’abandonament del lloc, que hom suposa que fou entre els segles XV i XVIII.
Prop del camí, als dos extrems, hi ha també alguna construcció més petita i més ensorrada —un munt de rocs—, que pot ser que correspongui a cases de pagès abandonades en un moment anterior i que són bàsicament la mena d’habitatge que hi havia en època romànica. Així mateix, com afirma Cabestany (1982c, pàg. 390) segurament darrere aquest rengle inferior de construccions encara hi ha altres cases que han estat confoses amb marges o amb muralles, més amunt, sota els cingles del tossal del castell. (JBM)
Excavació arqueològica
Durant els anys 1977, 1978 i 1983, Joan-Ferran Cabestany va dirigir diverses campanyes d’excavació arqueològica en el vilatge de Prenafeta Vell. Els anys 1979 i 1980 també s’hi feren tasques de desbrossament i de topografia. En el transcurs d’aquestes campanyes es van excavar i estudiar sobretot dues habitacions situades a prop del camí de l’església i del castell. A l’angle nord de la cambra anomenada 1 s’hi va trobar una sitja, amb materials datats des de l’inici del segle XIV fins al principi del segle XVI. Malgrat aquests materials tardans, l’existència en aquest indret de nombrosos murs que pertanyien a habitatges rurals, va motivar que hom pensés, com a hipòtesi de treball, que hi hagué una repoblació d’aquest lloc cap al segle XII. (JJMB)
Bibliografia
Bibliografia sobre el nucli
- Cabestany, 1982c, pàg. 390.
Bibliografia sobre l'excavació
- Cabestany, 1982c, pàgs. 389-390
- Adserias, Muñoz, Sardà, 1989a, pàg. 73.