Situació
Restes del basament de l’absis de l’església romànica, situat dintre la població.
ECSA - E. Pablo
Els vestigis de l’antic temple romànic de Belltall, dedicat a sant Pere, són situats dins el mateix poble.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF487964.
Per a arribar al poble de Belltall partint de Montblanc, cal agafar la carretera comarcal C-240 que va en direcció a Tàrrega, i a uns 17 km es troba el poble de Belltall.
Història
El lloc de Belltall es documenta l’any 1079, quan Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalen donaren a Mir Oromir i la seva muller Englésia el puig del Tallat en feu i Belltall en alou, que els havia pervingut per aprisió i per donació del seu senyor, el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis. Aquesta donació hagué d’ésser feta entre els anys 1057 i 1071, en què la comtessa estigué legalment unida al comte.
La primera menció de l’església és de l’any 1194, quan el papa Celestí III confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Ramon de Castellterçol, les possessions de la seva església, entre les quals hi havia l’ecclesiam de Beltail. El fet que l’església no aparegui en les anteriors butlles, sobretot en la del 1154, adreçada a l’arquebisbe Bernat Tort, permet creure que en aquell moment, si bé devia estar construïda, no hauria adquirit les funcions parroquials que ja tenia en l’esmentat any 1194.
Posteriorment, els anys 1354-55, l’església de Belltall torna a ésser referenciada en les llistes de parròquies de la diòcesi que contribuïren en aquells anys amb un impost extraordinari destinat a les croades; el temple de Belltall contribuí amb 11 sous cada any. Per alguna raó l’església es reconstruí en un nou indret aprofitant carreus de la romànica, de la qual només queden unes petites restes. Les funcions parroquials es traslladaren a la nova església, que encara té culte com a parròquia del poble de Belltall.
Església
De l’edifici primitiu, romànic, únicament en resta part del seu absis semicircular, que capçava l’única nau que tenia l’església. L’aparell està construït amb carreus escodats i col·locats de manera isòdoma. Sembla que la fàbrica romànica es va malmetre totalment quan els seus carreus van ésser utilitzats per a bastir la nova església del lloc, com va passar a tants altres indrets. Això no obstant, les restes que es conserven permeten determinar que la seva datació s’hauria de situar dins de la segona meitat del segle XII, atesa la qualitat del material emprat en la fàbrica. No s’ha conservat cap element decoratiu, si és que n’hi havia hagut.
Bibliografia
- Morera, 1897, vol. I, doc. 11, pàgs. VIII-IX
- Miret, 1910, pàgs. 281-287
- Sans i Travé, 1976, pàgs. 43-63
- Español, 1991, pàgs. 107-112 i doc. 12, pàgs. 378-381.