Situació
Façana sud de l’església, amb una porta moderna i una finestra de mig punt decorada amb un guardapols a l’exterior i una arquivolta sostinguda per columnes i capitells a l’interior.
ECSA - E. Pablo
L’església de Santa Maria és situada a la part més alta del poble de Guialmons, al costat de les ruïnes del castell.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF637972.
Per a arribar a la població de Guialmons cal seguir el mateix itinerari que ja s’ha indicat en la monografia precedent. (FEB)
Història
Malgrat que el lloc de Guialmons es documenta des de l’any 1080, de la seva església no se’n tenen notícies anteriors a l’any 1300. A causa de la poca entitat del poblament del terme, aquesta església no arribà a adquirir funcions parroquials, i degué ésser una sufragània de la parròquia de Santa Coloma de Queralt, tal com consta en les visites pastorals que entre els anys 1685 i 1688 efectuà el bisbe Antoni Pasqual de Vic; restà vinculada a la diòcesi vigatana, com la parròquia de Santa Coloma de Queralt, fins l’any 1957, que passà a l’arxidiòcesi tarragonina. (FEB-ABC)
Església
Planta de l’església, d’una sola nau, amb el presbiteri rectangular, sense cap diferenciació estructural amb la zona dels fidels.
F. Español
L’església de Guialmons és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis carrat. Externament, no es diferencia la zona del culte de la dels fidels, però a l’interior, modernament, es va destacar la zona de l’altar amb una falsa volta de creueria construïda amb rajola plana.
La nau és coberta amb una volta de canó apuntat que arrenca d’una imposta que ressegueix els murs. Tardanament, a la part del presbiteri es va construir una falsa volta de creueria feta amb maó pla, mentre que els nervis són motllures de guix; per aquesta raó no apareix marcada en la planta.
La porta originària és situada a la façana sud, malgrat que ara no s’utilitza per a accedir a l’edifici. Es tracta d’una porta d’arc de mig punt, adovellat, que no mostra cap mena d’ornamentació; una motllura a manera de guardapols recorre tot l’extrem de l’arc, igual que en els portals de Sant Salvador de Figuerola i Sant Vicenç d’Aguiló. En aquesta mateixa façana hi ha oberta una finestra de mig punt, també adovellada; és de doble esqueixada, i el capi-alt exterior s’aconsegueix mitjançant una arquivolta semicircular que arrenca de dos capitells llisos situats a banda i banda de l’obertura, els quals recolzen sobre dues columnetes semicirculars; una imposta, amb un rebaix central, recorre tot el cap-i-alt per sobre dels dos capitells. Aquest rebaix és molt similar al que apareix a la imposta de la porta “dels homes” de l’església parroquial de Forès. La funció d’aquestes dues columnetes és, evidentment, més ornamental que estructural. Una motllura llisa, a manera de guardapols, recorre tot l’arc extern de la finestra. Tardanament, es va adossar en aquesta mateixa façana la casa rectoral. A la façana de ponent hi ha una altra obertura, però aquesta és cruciforme.
Interior de l’església vers ponent, amb la volta de canó de perfil apuntat.
F. Español
Els suports de la mesa de l’altar consisteixen en quatre columnetes dobles que podrien procedir d’alguna obertura de l’edifici. El seu modelat és idèntic al de les columnes de la finestra de la façana sud que s’han descrit.
El perímetre originari de l’edifici s’ha conservat en gran part. Únicament s’ha tallat el mur en dues zones per guanyar un petit espai, on s’han col·locat dues capelles. Aquestes s’obren a la zona immediatament anterior al presbiteri, marcant una mena de transsepte. L’aparell constructiu és de carreu regular tallat amb escoda i col·locat de manera isòdoma. No s’hi veuen marques de picapedrer.
La capella es degué bastir durant la segona meitat del segle XII i alguns dels seus elements arquitectònics —com la finestra del mur sud i d’altres— es poden relacionar molt directament amb l’església parroquial de Forès, construïda també per aquests anys.
L’antic portal, ja descrit, segueix una tipologia molt usual en edificis bastits en zones rurals durant la segona meitat del segle XII, i és molt comú a les esglésies de la Conca de Barberà i a les de la Segarra tarragonina. (FEB)
Bibliografia
- Español, 1991, pàgs. 161-168.