Situació
Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis a llevant i la porta al mur de migdia.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Salvador és situada uns 2 km a ponent de l’antic poble de Figuerola, avui despoblat, just damunt d’un petit tossal.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF646977.
Per a arribar a Figuerola cal agafar la carretera local T-201, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Santa Perpètua de Gaià. A 1,5 km a mà esquerra de la carretera, davant mateix del lloc de Sant Gallard, surt un camí de carro que porta a l’església i a l’antic poble de Figuerola. (FEB)
Història
El lloc de Figuerola es documenta l’any 1066, quan Guillem Bernat de Queralt i la seva muller Ermessenda vengueren a Ebern Llopard i els seus fills, Ermengol i Bernat, el castell de Figuerola, situat en comtat d’Osona, que els havia pervingut per aprisió i també dels seus pares, pel preu de cinquanta unces d’or.
La primera menció de l’església és de l’any 1134, quan un suposat successor d’Ebren Llopard anomenat Alaric, primer membre conegut de la família Timor, juntament amb els seus fills Ramon i Bernat, donà a Santa Maria de Solsona l’església del castell de Figuerola. A partir d’aquest moment l’església de Sant Salvador apareix en totes butlles papals que confirmaren les possessions de la canònica solsonina.
La vinculació d’aquesta església a una canònica situada dins del bisbat d’Urgell creà conflictes amb el bisbat de Vic, on era emplaçada, fins que l’any 1156, a la catedral de Barcelona, s’arribà a una concòrdia per la qual es pactava que la canònica solsonina retenia el patronatge de la meitat de l’església, llevat del dret episcopal que hi detenia el bisbe de Vic.
Al segle XIV l’església sofrí diverses modificacions, com l’afegit d’una capella al mur nord, la qual es pot relacionar amb la fundació d’un benefici l’any 1347 per part de Pere Miró, un dels mercaders més rics de Santa Coloma de Queralt, que havia creat en aquesta data una capellania a Sant Salvador de Figuerola sota l’advocació de sant Pere, a la qual un any després llegà mil sous en el seu testament. L’any 1386 Elisenda, muller de Guerau Esteve de Guialmons, redactà el seu testament, en el qual ordenava la fundació d’un altre benefici a l’església de Figuerola sota l’advocació de Santa Maria. La mateixa Elisenda, el 1382, havia contractat l’obra d’una capella per a l’església de Figuerola amb els mestres d’obres Guillem Pujalt i Pere de Copons, però aquest contracte es va clausurar i, per tant, l’obra no es va dur a terme. Consta documentalment que en aquesta mateixa centúria hi hagué també donats.
El fet que en les diverses llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI-XII anteriors a la creació de l’arquebisbat de Tarragona no aparegui Figuerola com a parròquia, fa creure que només degué arribar a ser una sufragània, segurament vinculada a Santa Coloma de Queralt. Tampoc no apareix entre les esglésies reclamades per l’arquebisbe de Tarragona. Tanmateix, cal no confondre-la amb una d’homònima situada a la comarca de l’Alt Camp.
Entre les visites pastorals dels bisbes de Vic només en figura una de l’any 1425 a l’església de Figuerola, però no cal considerarla representativa, sinó que més aviat es degué visitar com a sufragània, funció que degué tenir fins a l’abandonament total del poble. Darrerament ha estat restaurada. (FEB-ABC)
Església
Planta de l’església, de nau i absis, modificada només per una petita capella afegida al segle XIV al mur nord.
F. Español
L’església de Sant Salvador correspon a un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Al mur nord es va obrir, a mitjan segle XIV, una capella rectangular.
La nau és coberta amb una volta de canó seguit, que arrenca directament dels murs de la nau, mentre que l’absis presenta una volta de quart d’esfera. No s’hi observeu marques de picapedrer.
La portada originària d’accés a l’edifici és situada al mur sud; és resolta amb un arc de mig punt fet de grans dovelles, que arrenca d’unes impostes, i amb una motllura a manera de guardapols, que recorre l’arc externament. No hi ha cap element decoratiu, tret de la imposta de la banda dreta, que presenta un motiu escacat. Aquesta portada és idèntica a les de Sant Vicenç d’Aguiló i Santa Maria de Guialmons.
A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt; l’arrodoniment de l’arc és marcat per una llinda rebaixada. Tot el perímetre de la finestra és recorregut per un rosari de quinze boles. Existeix una altra finestra originària, també de doble esqueixada, al mur sud, a tocar del presbiteri, però la vegetació que envaeix tot l’exterior de l’edifici dificulta la descripció.
Els murs originaris es conserven al llarg del perímetre de l’església. Amb tot, s’observa una discontinuïtat d’obra als murs de ponent, nord i sud. Apareixen també uns arcs de descàrrega interiors al llarg de la nau que podrien ser posteriors a la construcció de l’edifici. Es tractaria d’un sistema estructural emprat habitualment quan es bastien voltes en edificis preparats inicialment per a ser coberts amb fusta.
El tipus de parament és indicatiu d’una fàbrica datable a mitjan segle XII. Els carreus són regulars, tallats amb escoda i col·locats diatònicament. L’aparell de la capella bastida durant el segle XIV és sensiblement distint.
Originàriament, una cornisa recorria la part alta del mur exterior, de la qual ara només es conserven algunes parts, que revelen una decoració amb una incisió en ziga-zaga.
La morfologia de l’església de Sant Salvador no indica grans modificacions en la seva fàbrica originària. L’estructura es va mantenir fins que a mitjan segle XIV, en ser-hi fundada una capellania, es degué iniciar la construcció d’una capella que s’obrí al mur nord de l’església.
La teulada apareix sobrealçada, igual com es pot veure al temple de Savella. Aquesta fou una solució força habitual per a evitar les filtracions d’aigua a la volta de pedra, que l’haurien pogut malmetre; el realçament va implicar la dispersió d’algunes de les peces que formaven part de la cornisa. (FEB)
Bibliografia
- Español, 1991, pàgs. 121-131
- Benet, 1993, pàg. 116.