Situació
ECSA - E. Pablo
L’església és situada en un petit turó enfront del poble d’Aguiló.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCG683014.
Història
El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany. Les primeres mencions de l’església són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de Sant Vicenç d’Aguiló. Al llarg del segle XIV un seguit de donats tingueren cura de la capella. Així, l’any 1362 es documenta un Ramon de Sarral com a donat de Sant Vicenç d’Aguiló.
L’església de Sant Vicenç ha estat sempre una capella dependent de la parroquial de Santa Maria d’Aguiló i, com aquesta, estigué vinculada al bisbat de Vic des de la seva fundació. Bé que en restaurar-se l’arquebisbat de Tarragona la parròquia d’Aguiló fou reclamada com a pertanyent a la seva antiga demarcació i un breu de l’any 1154 del papa Anastasi IV comminà el bisbe de Vic que la retornés a Tarragona, continuà vinculada al bisbat de Vic fins l’any 1957, que passà a dependre de l’arquebisbat de Tarragona.
Església
F. Español
És un edifici d’una sola nau, en la qual no es marca la part del presbiteri. És coberta amb una volta de canó seguit que arrenca d’una imposta, la qual ressegueix tot el perímetre de la nau. El material emprat en la volta és pobre, igual com el que hi ha a la resta dels murs de l’edifici. Actualment la volta està arrebossada íntegrament.
La porta originària es va inutilitzar i es bastí tardament una nova porta d’accés a l’església al mur nord. És d’arc de mig punt i adovellada, sense cap mena de decoració; únicament una motllura, a manera de guardapols, ressegueix externament l’arc.
Els murs originaris es conserven en tot el perímetre de l’església. El material emprat en la seva construcció és un aparell petit tallat a cops de maceta i sense cura. Havia d’anar forçosament arrebossat, tant a l’interior com a l’exterior.
L’actual església no fou bastida probablement fins a la darreria del segle XII o començament del XIII, i la seva construcció tal vegada fou fruit d’una iniciativa particular.
Bibliografia
- Español, 1991, pàgs. 61-68.