Situació
A. Carreras
La necròpoli de Tuells és situada dalt d’un petit turó que s’alça a la banda nord-oest del terme municipal.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF514923.
Per a anar-hi cal agafar la carretera local T-233, que parteix de Sarral i es dirigeix vers Forès; quan s’arriba al desviament de mà esquerra que mena a Solivella, que és la carretera local TV-2336, cal seguir-la, i després d’haver fet un recorregut d’uns 2,5 km es troba la font de l’Abellar, coneguda darrerament per les suposades aparicions marianes, 300 m darrere la qual es troba el turonet de Tuells, on hi ha la necròpoli.
Necròpoli
Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - R. Farré
Aquesta necròpoli, de gran extensió, és coneguda des de fa força anys. Els anys setanta es van documentar alguns enterraments de llosa per part de Màrius Ferrer i posteriorment dos més per part de Josep Lluís Gras i Joan Ribas. Aquests enterraments estaven orientats NW-SE amb capçalera al NW. Eren de planta rectangular i estaven oberts al terreny. Tenien una llosa a la capçalera i una altra als peus i quatre més als laterals. La cobertura era feta de lloses de pedra sorrenca. Als costats de les lloses, unes pedres feien de tascó. Els esquelets que contenien les tombes estaven en posició de decúbit supí, sense aixovar.
A la primavera del 1989, mentre es llaurava el lloc, es van localitzar altres enterraments, aviat “excavats” per afeccionats i furtius, la qual cosa va motivar la realització d’una excavació d’urgència de la zona afectada, que no de tota la necròpoli, per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat. Durant aquesta excavació s’hi van localitzar vint-i-tres enterraments de la mateixa tipologia que els descrits anteriorment, a més d’un retall probablement per a obrir-ne un altre. La majoria havien perdut la coberta per l’acció agrícola. Dins el conjunt destaquen la tomba núm. 3, amb lloses laterals de grans dimensions, i la 12, amb una gran peça fent de coberta. També cal remarcar l’orientació del conjunt, que, com els dos enterraments descoberts per Gras i Ribas, és amb la capçalera al NW i els peus al SE, amb una oscil·lació entre 290 i 300°N difícil d’explicar en aquest cas, car no pot correspondre a l’oscil·lació de la sortida del sol al llarg de l’any.
Les tombes 7, 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 24 s’orienten a 300°N. Totes elles, a excepció de la 7, són a la part septentrional de la necròpoli. Les 1, 2 i 4, que són l’una al costat de l’altra al sector sud, tenen la mateixa orientació: 305°N. Aquesta orientació es podria explicar potser per una adaptació al terreny o per una racionalització de la necròpoli seguint l’orientació d’un primer grup d’enterraments.
S’ha de destacar que no s’ha documentat, segons sembla, cap mena d’estela o fita dels enterraments, ni tampoc la seva reutilització, cosa que es detecta sovint a les necròpolis d’aquella època. Els esquelets estaven dipositats en decúbit supí, amb els braços als costats del cos o amb les mans sobreposades sobre la pelvis. Es trobaven dipositats directament sobre el sòl, sense una base de lloses ni un travament del crani amb pedres o amb una capçalera treballada. En cap no hi havia aixovar. Destaquen diverses tombes infantils, les núm. 4, 7, 9, 15, 17 i la 10, pertanyent a un adolescent.
En el cas que ara tractem, observem que és una necròpoli emplaçada en un indret molt determinat, dalt d’un turó i prop d’una font ben coneguda a la comarca i amb una forta càrrega mística. Contràriament a altres necròpolis d’aquella època, no es tracta d’un grup petit d’enterraments, la qual cosa fa pensar que fou la necròpoli d’una comunitat important, sia en quantitat de persones o en durada en el temps. El conjunt seria anterior a la implantació de la xarxa parroquial i la creació de les parròquies més properes i caldria plantejar-se si es tracta d’una evidència de la població anterior a la conquesta comtal.
Bibliografia
- Vilaseca - Prunera, 1966, fascs. 93-96, pàgs. 25-46
- Gras - Ribas, 1978, fascs. 141-144, pàgs. 136-141
- Farré, 1989; 1990, núm. 44, pàgs. 26-28
- Batista - Ferrer, 1993, 48-50, II, pàgs. 100-107.