Situació
L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista era situada a la part de ponent de la vila, prop del castell. L’actual parròquia, d’estil barroc, és situada al centre del poble de Vallclara.
Mapa: 33-16(417). Situació: 31TCF313827.
Per a arribar a Vallclara cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent. (CPO)
Història
Del lloc de Vallclara, no se’n té cap referència fins el 1152, que és consignat entre les afrontacions del terme de Vinaixa. De fet, a partir d’aquesta data cal esperar més de cent anys per a trobar la primera notícia de la parròquia de Sant Joan. Els anys 1279 i 1280 consta que el rector de Vallclara satisfeu 30 sous en concepte de la dècima papal recaptada aquells anys. Al final del segle XV la parròquia de Vallclara era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona.
Els carreus de l’antiga església parroquial, ara desapareguda, serviren per a construir l’actual església de Sant Joan Baptista, la construcció de la qual s’inicià el 1660 i s’acabà el 1760. (MMFG-ABC)
Lipsanoteca
Lipsanoteca de fusta conservada al Museu Episcopal de Vic que probablement formava part del mobiliari litúrgic d’aquesta església i s’exposava a la veneració dels fidels damunt de l’ara d’altar.
G. Llop
Procedent de l’antiga església parroquial de Vallclara es conserva al Museu Episcopal de Vic una lipsanoteca de fusta (núm. d’inventari: 1 489, ingressà al Museu abans del 1893). Es tracta d’una peça de forma ovalada, amb una base plana.
És dividida horitzontalment per quatre franges de colors, d’amplada diferent, separades per ratlles negres. Es disposen de dalt a baix, una franja vermella que coincideix amb la tapa, una de verda més ampla, una de groga estreta i finalment una de vermella d’un to més pàl·lid que la tapa. Encara es poden veure restes de decoració com la figura de tres peixos a la franja verda, unes línies grisoses a la groga i el que devia ser l’ornamentació de la tapa. Les ratlles negres que separen les faixes de color coincideixen amb unes línies incises que palesen l’ús del torn.
Pel tipus ovalat que presenta es pot relacionar amb altres lipsanoteques conservades al Museu Episcopal de Vic (núms. d’inventari 2 182, 9 713, 7 028 i 3 460) de forma cilíndrica o bé derivada d’aquesta. La peça denota una factura acurada i això fa suposar que podia haver format part del mobiliari litúrgic, damunt de l’ara d’altar, i per tant exposada a la veneració dels fidels. (JMAL)
Bibliografia
- Rius, 1946, pàgs. 153 i 159
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 90, pàgs. 142-143
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 149, pàgs. 133-134.