Les ruïnes del castell d’Aitona són en un turó que domina el poble. D’origen islàmic, apareix com un dels castells que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl atorgà al comte Ramon Berenguer III en una convinença feudal feta l’any 1120. La conquesta definitiva d’aquest sector devia anar parella a la conquesta de Lleida i Fraga l’any 1149.
L’any 1192, Alfons I confirmà al comte d’Urgell, Ermengol VIII, les donacions i infeudacions que li havia fet el seu pare, Ramon Berenguer IV, entre elles el castro de Aythona. L’any 1209, apareix encara el comte d’Urgell com a senyor del castell i la vila d’Aitona. Aquell mateix any, però, la comtessa d’Urgell Elvira, vídua d’Ermengol VIII, féu donació al rei Pere I del comtat d’Urgell i del castell d’Aitona.
El castell d’Aitona passà als Montcada gràcies al dot que aportà Constança, filla del rei Pere I, al seu matrimoni amb Guillem Ramon de Montcada. El 1233 el rei Jaume I confirmà a la seva germanastra Constança, ja vídua, la possessió dels castells de Seròs, Aitona i Soses, segons la donació que els havia fet el rei Pere l’any 1212. El seu fill Pere de Montcada fou qui heretà la senyoria d’aquests llocs. El castell d’Aitona esdevingué el centre de la important baronia d’Aitona, més tard comtat (1523) i marquesat (1581).
Amb l’assassinat fratricida de Mateu de Montcada l’any 1485, comès pels seus nebots dins el mateix castell, la baronia d’Aitona passà a la branca dels Montcada de Xiva, que tingueren la seva residència principal a València. Pel casament de Teresa de Montcada i de Benavides (morta el 1756) amb Luis Antonio Fernández de Córdoba, el marquesat i la vila d’Aitona passaren als ducs de Medinaceli, que mantingueren la senyoria fins el 1835.
L’any 1585 l’anglès Henry Cock va dir, referintse a la vila: “La iglesia de la villa está en una peña rationablement alta y paresce de lexos mas ser un castillo que iglesia, por estar rodeada de torres ya quasi caidas por no haber guerra en esta tierra”. Durant la guerra dels Segadors (1641), però, el castell d’Aitona encara tingué un paper defensiu important. Més endavant, P. Madoz (1846) indica que “en la punta de un collado que domina a esta vila se conservan los restos de un fuerte castillo”. (XEC)
L’actual castell d’Aitona conserva una estructura quadrangular amb torres circulars a cada cantonada, de les quals les que donen a la banda del riu es mantenen en força bon estat; aquestes estructures defensives, tot i que no estan datades de forma segura, semblen tardomedievals o fins i tot d’època moderna. Probablement amaguen estructures anteriors, musulmanes o dels segles XII o XIII. La recollida en prospecció superficial de ceràmiques datades entre els segles XI i XII avala aquesta hipòtesi. (JIR)