La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal. El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot”. El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120. Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147. El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei. L’any 1181 apareixen Pere de Montoliu, Ramon de Montagut —potser el castlà— i Guillem d’Albanell restituint els delmes que tenien als castells d’Alcarràs i Montagut a la seu de Lleida.
Guerau de Jorba, membre d’una branca del llinatge dels Cervera, és el primer senyor conegut de Montagut. Ho era també d’Alcarràs, Vallmanya i Raïmat. L’any 1184 feu testament en favor del seu fill Guillem d’Alcarràs. La filla d’aquest, Gueraua d’Alcarràs, es casà amb el vescomte Guillem I de Cardona, i Montagut passà a aquest llinatge. L’any 1249 Guillem II de Cardona vengué el lloc i castell de Montagut, juntament amb el d’Alcarràs, al ciutadà de Lleida Tomàs de Santcliment. L’any 1312, Jaume II atorgà a Nicolau de Santcliment el mer i mixt imperi sobre aquest feu. Durant la guerra civil de Joan II, el castell de Montagut juntament amb el d’Alcarràs tingueren una funció defensiva de primer ordre.
A la fi del segle XV, el lloc de Montagut fou empenyorat als Prunera, que el 1495 vengueren el poble i castell al beneficiat de la seu de Lleida Manuel d’Argentona. Aquest, el 1501, cedí Montagut al capítol de Lleida com a agraïment a les gestions que feu l’església de Lleida en ésser segrestat per uns bandolers del Pallars. D’aleshores ençà el capítol ha estat el senyor o propietari de les terres de Montagut, fins i tot després de la desamortització.
Des de l’any 1643, arran de la guerra dels Segadors, el nucli de Montagut restà despoblat. La seva repoblació no es produí fins a la fi del segle XIX. (XEC)
Fins fa vint anys, pels vessants del tossal del Vilot es podien recollir fragments de ceràmica d’època medieval i al seu cim hi havia restes d’una estructura rectangular. Malauradament, tot va ser destruït en construir-se una pista i aplanar-se el turó. Tanmateix, encara pot recollir-se algun fragment de ceràmica grisa o també vidriada i es pot veure una boca de sitja existent al peu del vessant occidental del turó. (JRG)