Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel. El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys. J. M. Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població.
De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res; a la part més alta hi devia haver la fortificació, que estaria separada de l’altiplà existent al nord-est —avui conreat— per un fossat que actualment utilitza el camí d’arribada. En aquest indret no hi ha vestigis de la fortificació perquè s’hi construí un dipòsit d’aigua, però en el vessant meridional hi ha les restes d’una estructura de tàpia que podria correspondre a les d’una bestorre de planta rectangular, de 8 m de costat. En un tall a prop d’aquesta estructura es poden recollir fragments de ceràmica del tipus grisa primitiva, i també d’oxidada amb decoració de manganès.