El primer esment del lloc de l’Espluga Calba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’Espluga Calba a un grup de persones perquè el repoblessin. El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer cop. El comprador fou Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida, que inicià una sèrie de noves compravendes que culminaren el 13 d’octubre de 1405, data en què Antoni de Montsuar va vendre a l’orde de Sant Joan de l’Hospital el castell i el terme de l’Espluga Calba. Immediatament hi va ser instituïda una comanda que es va mantenir fins a la desamortització. Després passà a ser escola i residència de les mares dominiques fins que l’Ajuntament de la població adquirí l’edifici, l’any 1963. A partir de llavors començà un procés de ruïna, aturada els darrers anys. En aquest sentit, l’any 1992 es constituí el Patronat Local per a l’Arranjament del Castell. A més de restaurar el monument, es pretén donar-li diversos usos. Així, la planta baixa del castell allotja l’arxiu municipal, i hi ha prevista la construcció d’un restaurant.
L’actual construcció es correspon amb la fortalesa aixecada pels hospitalers durant el segle XV. Malauradament, la manca de control arqueològic en les obres realitzades ha impedit estudiar l’evolució històrica del castell palau.