El convent de religioses de l’orde de Santa Clara fou fundat a la ciutat de Lleida l’any 1246 per monges del mateix orde procedents de Saragossa. La comunitat establí el seu convent al lloc dit Secanet de Sant Pere, sota l’advocació de santa Elisabet. L’any 1480 les monges clarisses abandonaren l’edifici conventual del Secanet i s’establiren en el convent que havien abandonat els franciscans observants, situat al Clot de les Assaonadories. Des d’aleshores fins al moment actual, aquell lloc es coneix com a “Clot de les Monges”. L’any 1576, a causa del mal estat de l’edifici i de la insalubritat del lloc, el papa Pius V concedí a les monges el convent que havien abandonat els frares franciscans conventuals en unir-se als observants. Destruït el convent durant la guerra dels Segadors (1640-52), les menoretes es traslladaren novament a l’antic convent del “Clot de les Monges”, fins que els murs es desplomaren el 22 de juliol del 1658. A partir d’aquest moment les religioses ocuparen diversos edificis de la ciutat de Lleida fins el 1733, en què es col·locà la primera pedra de l’actual edifici, situat al carrer d’en Lluís Besa, al barri de Sant Llorenç.