Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars. Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “domus Sancte Trinitatis et captivorum” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny. Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner, es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170 destruís aquell que, anteriorment, Moliner edificà a la Pobla de Cap Pont. Un cop reconstruït aquest antic hospital, Pere Moliner el cedí definitivament al fundador de l’orde dels trinitaris, i ja el 1215 apareix documentat en el testament d’Arnau Mascarell com a seu del convent trinitari a la ciutat de Lleida.
Segons P. Sanaüja, poc després de la seva fundació, els trinitaris foren objecte d’un privilegi de la mà de Pere I el Catòlic (1201), i també hi ha notícia de la protecció (1204) i confirmació (1209), per part del papa Innocenci III, de les fundacions trinitàries. Val a dir que la vida conventual dels trinitaris anava més enllà de les tasques purament religioses i hospitalàries. Prova d’això és l’autorització per a pescar al Segre i l’obtenció d’unes finques agrícoles, la Torre dels Frares (1251), a la partida de Grealó, i la Torre de la Trinitat (1453), propera al camí d’Artesa; així mateix, l’any 1333, es concedí als trinitaris lleidatans certs drets sobre la sèquia de Fontanet i el permís per a construir una resclosa que facilités el rec del seu hort, contigu a l’esmentada sèquia, i, així mateix, l’any 1445 els fou permesa la construcció d’una altra resclosa per a regar l’hort que tenien contigu a la sèquia de Torres. Per tant, és evident que la subsistència de l’orde anà molt lligada a les tasques agropecuàries.
La presència del convent hospital dels trinitaris ha perviscut a la capital del Segre al llarg dels segles, donant origen a un topònim urbà: el carrer dels Trinitaris. Aquesta via era propera al lloc on els antics plànols de la ciutat situen les ruïnes del convent trinitari, és a dir, al marge esquerre del riu Segre, a la partida de Copa d’Or, al camí d’Albatàrrec i vora el pont que creuava la sèquia de Torres. El convent fou destruït el 1645, durant la guerra dels Segadors, per les tropes franceses, cosa que obligà la comunitat a traslladar-se a l’interior de la ciutat, a l’actual Baixada de la Trinitat, gràcies a l’aportació econòmica de 200 lliures que els féu la paeria.
Els trinitaris es mantingueren a la ciutat de Lleida fins a la desamortització de l’any 1835.