La primitiva casa comanda de l’orde hospitaler a Lleida, amb la seva església de Sant Joan Baptista, era situada en una zona propera al mercadal de Vilanova o Vilanova de l’Hospital, al costat del camí de Corbins i del convent dels carmelites i dins la parròquia de Sant Pau. Se sol identificar el seu espai físic amb l’actual carrer de la Democràcia. Els horts, farraginals i altres dependències devien arribar fins a l’espai que avui ocupa la plaça de Ramon Berenguer IV.
Les primeres donacions a l’Hospital es documenten poc després de la reconquesta de la ciutat. El 1165, un cavaller d’origen desconegut, Guillem Obilot o Ibilot, donà a l’orde cases, banys i un forn situats prop de la porta d’Alcantara, a més d’uns casals de molins propers al portal de Corbins. Segurament aquesta darrera donació fou la base i l’àmbit del que més tard seria la comanda lleidatana de l’Hospital. El degoteig de donacions continuà posteriorment. No és fins el 1175 que apareix un Pelegrinus, amb el títol específic de “comanador de la casa de Lleida”. Caldria, doncs, situar al voltant d’aquesta data i d’aquest personatge l’inici de la comanda de Cases Antigues.
La casa de l’Hospital de Lleida no tingué mai la importància ni la incidència que aconseguiren els templers de Gardeny, fins al punt que una vegada suprimit l’orde del Temple no es produí una fusió entre les dues cases. A partir del 1317 subsistiren a Lleida dues comandes hospitaleres, l’originària, de Cases Antigues, i la procedent dels templers, Gardeny. La valoració de les rendes fixada per a les cases de l’Hospital a Lleida, al voltant dels anys trenta del segle XIV, estimava Cases Antigues de Lleida en 600 lliures barcelonines i Gardeny en 1 500. Al principi del segle XVI, les dues comandes lleidatanes perderen entitat pròpia en entrar a formar part de les denominades “Quatre Cambres Priorals”, el patrimoni atorgat al gran prior de Catalunya, que no posseïa dotació específica per a exercir la seva alta funció. A partir d’aquí la casa de l’Hospital a Lleida perdé la seva singularitat i autonomia. La cambra de Cases Antigues estava formada per les propietats d’Artesa de Lleida, Rosselló de Segrià, les Ventoses d’Urgell, Vensilló, la Guàrdia de Tornabous i Espígol, la Novella, l’Escarabat i els Merlets, a més de Torroja i el Pedrís.
L’abandó de la casa i de l’església es produí d’ençà de la darreria del segle XVI i fou completa al XVII. Els grans priors de Catalunya de mitjan segle XVIII, en les seves visites, feien constar que l’església i la casa eren una absoluta ruïna i tan sols se’n conservaven els fonaments de l’església i les delimitacions de les finques properes, calculades en uns sis jornals de terra. El 1772, el prior Manuel de Montoliu féu edificar una nova casa sobre les ruïnes de l’edifici antic, amb una gran entrada, porxos i portals i finestres de pedra picada, que costaren 974 lliures i 15 sous. Precisament, la visita del prior diu que el nou edifici s’aixeca prop del nou convent dels carmelites i disposa al seu entorn d’un espai lliure de més d’un jornal de terra.