El poble de Raïmat és situat sobre un dels tossals del vessant occidental de la serra del Coscollar. La seva posició elevada li permet dominar les últimes elevacions que s’aixequen vers el Pla de Llitera. Segons Zurita, els altiplans de la Llitera situats sobre Lleida foren conquerits pel comte d’Urgell amb l’aprovació del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. No obstant això, el que sabem segur és que els dos comtes acabarien concedint la senyoria de Raïmat, juntament amb els castells de Montagut i Alcarràs, a un dels membres de la família dels Cervera, concretament a Guerau de Jorba, el qual l’any 1170 donà a l’hospital de Santa Maria Magdalena de Lleida, per als pobres, dues parellades de terra que tenia a Rasmat.
Sembla que la repoblació d’aquest sector es féu aviat, perquè ja hi ha una primera menció de l’església de Raïmat en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168. Era integrada a la prepositura de Sant Joan de Benavent (o de Segrià). Posteriorment els anys 1279-80 s’esmenta el “capellano ecclesie de Raixmat”. Aquesta és l’última referència conservada sobre l’església romànica de Raïmat, cosa que fa pensar en un procés de despoblament a partir del segle XIV que no s’aturà fins a la nova colonització d’aquest sector durant el segle XIX.