Es tracta de l’església parroquial del poble de Seròs, al sector sud-oest de la comarca. La primera menció del lloc data del període andalusí. Seròs fou un dels castells musulmans cedits per Ibn Hilgl de Lleida al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l’any 1120. Com en el cas d’Aitona, Seròs constituí una de les al james sarraïnes més importants de la regió i la comunitat cristiana hi fou sempre minoritària fins a l’expulsió dels moriscs l’any 1610. Des d’un començament, però, aquesta petita comunitat cristiana s’aplegà entorn de la seva església parroquial. La seva primera menció és de l’any 1279, en què el “capellano de Seros” apareix esmentat en les dècimes papals. Rebé una visita pastoral el 1361. Actualment, l’església parroquial de Seròs presenta una arquitectura del segle XVIII.