Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre. La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120. El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte. Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses. Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca. L’any 1168, en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’església de Soses, dins la prepositura d’Albarés, juntament amb les esglésies de Montagut i Alcarràs. En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 s’esmenta el rector i l’església de Soses. Més endavant, en la visita pastoral feta l’any 1361 s’indica que l’església tenia tres altars, l’“altare maior” de Sant Llorenç, l’altar de Santa Maria i l’altar de Sant Jaume. Actualment, l’església parroquial de Sant Llorenç és un edifici molt reformat al segle XVIII sota un estil neoclàssic. Això no obstant, la seva façana de ponent encara conserva traces del que havia estat un temple anterior.