Actualment Gebut és una partida situada a migdia del terme municipal. El despoblat de Gebut es localitza sobre un dels tossals del primer nivell de la terrassa de la ribera dreta del Segre, en un indret que domina una panoràmica molt àmplia de l’horta del baix Segre. Era un sector densament poblat per moriscos. De la seva església de Santa Maria, se n’han descobert recentment vestigis durant les excavacions del castell i vilatge de Gebut.
L’origen de l’actual despoblat de Gebut s’ha de buscar en una de les fortaleses islàmiques més importants de la taifa de Lleida. El lloc i el castell de Gebut són documentats des de l’any 1117. Malgrat el gran nombre de població islàmica, el terme també tenia una petita comunitat cristiana, com ho indica l’existència d’una església parroquial, coneguda des de l’any 1168. Estava inclosa en la prepositura de Sant Llorenç de Lleida. L’any 1174, Guillem de Cervera féu donació a Galceran, sacerdot, i Berenguer, germà seu, d’unes cases “construcxistis et hedificastis a solo in castro de Gabut”. Aquestes dues cases pertanyien a l’església del lloc. L’església parroquial de Gebut fou visitada el 1361, moment en què es consigna que els veïns Durxea (Utxesa) eren parroquians de l’església de Gebut.