El primer esment del lloc de Malpartit és de l’any 1174, moment en què el comte d’Urgell Ermengol VII i el rei Alfons I endegaren la tasca de nova repoblació d’aquest sector integrat aleshores a l’àrea de la Llitera i atorgaren conjuntament una acta de població a Castellblanc de Llitera, que més endavant rebria el nom de Malpartit. Al segle XIII, el castell, la vila i el territori de Malpartit consten com a domini dels templers de Gardeny. Cal suposar que la construcció de l’església parroquial del lloc es va fer en un moment proper a la carta de poblament del 1174. Tot i això, la primera menció més o menys directa que tenim sobre l’existència d’aquest temple no es troba fins l’any 1280, moment en què el “capellano de Malpartit” apareix com un dels capellans del bisbat de Lleida que contribuí a la dècima papal. Segons J. Lladonosa, Malpartit es despoblà durant les guerres dels segles XVII i XVIII, com altres pobles veïns (Almacelles, Raïmat), però la seva recuperació fou ràpida. L’església parroquial actual, un edifici del segle XVIII dedicat a la Trinitat, és sufràgania de l’església parroquial d’Alpicat.