Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa. Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida. Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina. El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII, i que sempre hauria estat vinculat a la ciutat. La primera referència de l’església de Pedrós és de l’any 1279, en què es fa la menció del “capellano ecclesie del Pedros”. Sembla que al segle XIV el lloc restà despoblat.