L’actual nucli d’Alcarràs és situat a la riba dreta del Segre. El fet de controlar l’antic camí de Lleida a Saragossa li assignava una funció estratègica primordial. El lloc ja havia estat conquerit l’any 1147, segons es desprèn d’una concessió feta “in terminibus de Alcarraz” per Guerau de Jorba, de la família Cervera, senyor dels llocs d’Alcarràs, Montagut, Vallmanya, Raïmat, entre altres. L’any 1168 ja existia una comunitat de nous colons que s’agruparia entorn de l’església d’Alcarràs, esmentada a l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis. Aquesta església fou incorporada a la prepositura de l’església de l’almúnia d’Albarés, prop de Lleida i al marge esquerra del Segre.
En el testament de Guillem d’Alcarràs, fill de Guerau de Jorba i senyor del lloc, de l’any 1176, es fa esment de l’“ecclesiam Sancte Marie de Alcairaz”. L’any 1180 hi ha notícia d’un llegat a l’obra de Santa Maria d’Alcarràs.
Hom desconeix on era la primitiva església romànica. L’actual, del segle XVIII, s’edificà sobre les ruïnes del castell de la població.