El nucli originari de Montagut era situat a l’extrem més meridional de la serra del Coscollar, concretament sobre un tossal situat a pocs quilòmetres al nord de l’actual nucli central de Montagut (la Casa dels Canonges), al lloc dit el “Vilot”, que domina una àmplia panoràmica vers el sud.
La primera menció del “castrum (...) Monte Acuto” és de l’any 1120, amb motiu del pacte establert entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pel qual el castell de Montagut i altres castells del districte de Lleida s’havien de lliurar al comte. La repoblació d’aquest sector devia ser ràpida. El que reflecteix més clarament la colonització d’aquest lloc seria la constatació feta a l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis (1168) de l’existència de l’església de Montagut. Segons aquest mateix document, aquesta església estava integrada a la prepositura d’Albarés “cum ecclesiis de Alcarraz, de Monteacuto, et de Sosas et de Turribus”. L’any 1279 s’esmenta el “capellano de Montagut”.
Una visita pastoral feta l’any 1361 documenta l’altar “maior Beate Marie” així com l’“altar Beati Martini”. Aquest temple s’abandonà a partir del segle XVII. Amb la guerra dels Segadors el lloc de Montagut esdevingué un despoblat. L’església actual de Santa Anna, a la Casa dels Canonges, és moderna.