El poble d’Almacelles és situat sobre un dels últims relleus que neixen del marge dret de la serra del Coscollar, mirant vers l’extensa plana de la Llitera. La primera menció del lloc d’Almaceges és del juny de l’any 1092 com un dels límits del castrum de Montsó. Almacelles constituïa un dels tossals situats estratègicament sobre el pendent oest de la serra del Coscollar i que controlava la via romana de Lleida a Osca.
Després de la conquesta, s’inicià la seva colonització. L’any 1260 Jaume I confirmà la carta de poblament atorgada durant el regnat d’Alfons I (1162-96) als veïns d’Almacelles. La nova comunitat s’aplegà entorn de la seva església parroquial que ja surt esmentada l’any 1168 en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis sota la prepositura de l’església de Sant Llorenç de Lleida: “donamus praeposituris Sancti Laurentii ecclesiam de Almacellas cum decimis et primiciis”. En la relació d’esglésies que contribuïren a satisfer la dècima papal els anys 1279-80 s’esmenta el “vicario ecclesie d’Almacellis”.
Almacelles sucumbí a les crisis del segle XV i a la guerra dels Segadors, raó per la qual es despoblà i la seva església medieval va desaparèixer. Al segle XVIII va rebre un nou impuls repoblador i es construí una nova església parroquial dedicada a la Mercè, segurament al mateix solar de l’antiga.