El poble de Benavent és situat a uns 9 km al nord de Lleida, al centre del que hauria estat el Segrià antic. El seu terme conforma una petita vall plana regada pel torrent de Vallporcar i una extensa xarxa de sèquies. Sembla que Benavent fou una explotació d’origen andalusí que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, hauria atorgat al cavaller Guillem de Benavent. De fet, els anys 1191 i 1207, el seu fill, Gombau de Benavent, cedí a Pere Lanzavil i Pere de Colona, respectivament, les dues meitats del seu domini.
Tenim referències molt primerenques de la seva església parroquial, que esdevindria centre de la prepositura del Segrià; per això, sovint es troba esmentada amb el nom d’església de Sant Joan de Segrià. Un nom que la historiografia tradicional no havia pogut localitzar i que era motiu de confusions.
La primera menció d’aquest temple és de l’any 1159, en què ja es parla de “illum locum ubi est sita ecclesia Sancti Johannis et casas supradicte ecclesie”. L’any 1168 ja apareix com a centre d’una àmplia prepositura que abraçava l’antic Segrià i que incloïa les “ecclesiis de villa de Ratera, de Raesmat et Sanctis Salvatoris de llerda ( ) terciam partem omnium decimarum de Corbins et terminis eius”. L’any 1195 Arnau de Jaca signà documents en favor de Pere de Cubells i de Guillem de Caldes, prepòsits de Sant Joan de Segrià, referents a una heretat situada a la Torre Pallaresa.
L’església de Sant Joan esdevingué un pol d’atracció de les donacions dels habitants de l’entorn. Així per exemple, al setembre de l’any 1168, Ermessèn, muller de Pere Roig, i els seus fills feren lliurament d’una terra pròxima al nucli de Benavent amb el consentiment de la milícia del Temple i en canvi de misses pel seu marit difunt enterrat a l’església. L’any 1302 consta que la pabordia o prepositura de Sant Joan de Benavent tenia a càrrec seu les despeses de la canònica de Lleida dels mesos d’agost i setembre. (XEC)
Els probables vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Joan són al cementiri municipal, situat al nord de la població. Resten dos murs que formen angle recte, fets de carreus rectangulars lligats amb morter; s’aprecia una marca de picapedrer. El mur més gran fa gairebé 10 m de llargada. Ambdós murs es conserven en una alçada de quatre filades, que fan poc més d’1 m. Es tracta de la cantonada sud-est d’un edifici de planta rectangular orientat est-oest. Sembla que es podria tractar dels vestigis d’un edifici del segle XIII. (JRG)