Corbins és una població que domina la confluència de la Noguera Ribagorçana i el Segre. La primera menció de Corbins és del segle X i la proporciona al-Rāzī. Segons aquest geògraf, el castell de Caravina era un dels més importants del terme de Lleida durant el període andalusí. Amb la conquesta de Balaguer l’any 1105, Corbins passà a tenir un rol estratègic fonamental, pel fet que era la fortalesa que protegia el camí entre Balaguer i Lleida. El 1117 se signà una convinença entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d’Anglesola (1117), on el primer concedí al segon els castri de Corbins i Alcoletge, la qual cosa indicaria les intencions dels feudals en el seu camí cap a la conquesta de la ciutat de Lleida. Sembla que l’ocupació definitiva del lloc no es féu, però, fins poc abans de la caiguda de Lleida l’any 1149.
Amb la conquesta i segurament amb motiu de la convinença entre el comte de Barcelona i la família Anglesola de l’any 1117, el castell revertí a aquest llinatge. Tanmateix, l’any 1143, el comte també havia promès a la milícia del Temple el castell de Corbins un cop fos conquerit. Els problemes que aquest fet comportà se solucionaren mitjançant un acord entre Bernat d’Anglesola i els templers, segons el qual a partir de llavors Corbins esdevingué una nova comanda templera.
Segons J. Lladonosa, amb la conquesta del lloc, l’antiga mesquita devia ser concedida al bisbe Guillem Pere de Ravidats, com totes les mesquites del terme de Lleida. Aquest la constituí en cap d’una parròquia que inicialment s’integraria a la sagristia de la seu de Lleida. En el seu testament de l’any 1174, Guillem d’Anglesola donà la meitat del delme de la seva dominicatura de Corbins a “ecclesie Sancti lachobi de Corbins”.
Amb la constitució de la comanda templera, aviat s’iniciarien les desavinences entorn de la titularitat de l’església. L’any 1272 s’arribà a un acord pel qual l’església seria concedida a la milícia del Temple, en canvi de posar-hi un capellà vicari prèviament presentat al bisbe, el qual retindria una pensió anual de 30 lliures. En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 del bisbat de Lleida s’esmenta “R. Johannis, pro vicario de Corbinz”.
En una visita pastoral de l’any 1361 consten l’“altare maior Beati Jacobí” i les capelles “Beati Petri” i “Beate Marie”. En una altra visita pastoral feta l’any 1659, s’indica el mal estat de l’església: el temple estava descobert i en gran part ple de terra, i la sagristia també es trobava malmesa. Al segle XVIII, es construí sobre el mateix solar un nou temple neoclàssic.