Situació
Capçalera de l’església, amb el gran absis que té a la part superior un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols i al centre, una finestra de doble esqueixada.
ECSA-J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble d’Alfés, al sud-est de la comarca, sobre un dels turons que domina àmplies valls com la del riu de Set o la de Secà.
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TCF015996.
S’arriba a Alfés des de Lleida per la carretera N-230, que es dirigeix a Tortosa. Cal prendre a Albatàrrec el brancal d’aquesta carretera que es dirigeix cap a Alfés, Alcanó i Torrebesses. (XEC)
Història
Tot i que segurament el topònim Alfés és d’origen àrab, la primera referència documental fiable del lloc és de l’any 1197, en què apareix com a límit de Vinfaro. Sembla que inicialment Alfés fou senyoria del capítol de Lleida, que participà activament en la repoblació d’aquesta zona.
L’esment més antic de l’església és força tardà. No se’n té cap fins a la visita pastoral del 1361, on consta que en aquell moment el titular de l’església era Santa Maria. (XEC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat que arrenca d’una imposta en bossell. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, del mateix ample que la nau, amb la qual es relaciona a través d’un arc toral, suportat per permòdols. A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, centrada i emfasitzada exteriorment per una arquivolta recta.
El conjunt de la nau ha estat profundament alterat per l’afegitó de capelles, el seu allargament cap a ponent i la construcció d’un campanar de torre al seu costat sud, en la base del qual s’obre la porta, traslladada del seu emplaçament original. És una porta d’arc de mig punt, emfasitzada per tres arquivoltes suportades per columnes amb capitells totalment llisos, que tot i reproduir una tipologia de portal romànic, és una construcció tardana, probablement no anterior al segle XIV.
Les façanes originals són llises, llevat del ràfec absidal, motllurat i suportat per un fris de permòdols. L’aparell és molt uniforme, de carreus tallantats, on s’observen marques de picapedrer. Cal assenyalar que al parament de les capelles de la façana sud s’aprofitaren carreus esculpits i epigrafiats, procedents de l’edifici original o d’altres edificis precedents.
L’església de Sant Pere d’Alfés pot incloure’s plenament en el grup d’esglésies construïdes a les comarques de Lleida a la fi del segle XIII o el principi del segle següent, quan es manifesta l’esgotament de les formes romàniques, que a Alfés encara són molt patents. (JAA)
Escultura
Cinc de les mènsules que suporten el ràfec absidal de l’església de Sant Pere presenten una decoració esculpida de tradició tolosana. Els motius són: una tortuga vista des d’un punt de vista zenital; dues fortaleses, una de les quals representa un castell com el que hi ha incís al mur exterior de l’absis de Santes Creus, amb tres torres emmerletades i una porta d’arc de mig punt; una flor de vuit pètals i una altra en forma de rosa de sis pètals superposats, sobre uns altres sis de més grossos. La datació ens portaria als darrers anys del segle XIII o ja al segle XIV. (JGP)
Bibliografia
- Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàg. 110.