Situació
Basament d’una torre que formava part del recinte del castell, un dels vestigis més vistents que resten d’aquesta fortalesa.
ECSA-J.I. Rodríguez
Aquesta fortificació és situada en un tossal cònic prop del petit nucli de la Saida (o Almacelletes), 5 km a l’est d’Almacelles. Al peu del pendent occidental hi ha un camp de tir i al cim hi ha una antena amb la corresponent caseta de control. Per a construir-la fou necessària l’obertura d’una pista fins a dalt de tot.
Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TBG928217.
S’arriba a Saida o Almacelletes per una pista sense asfaltar. Uns quants metres abans d’arribar al llogaret i de passar el canal d’Aragó i Catalunya, es veu a mà esquerra el tossal on hi ha el castell.
Història
Aquest indret fou conquerit en la campanya prèvia a la conquesta de Lleida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El terme de la Saida és documentat des de l’any 1147 entre les afrontacions del castell d’Almenar. Als fogatjaments del 1359 i del 1381 el terme del castell de Saydia tenia set focs. Durant la guerra dels Segadors el petit nucli fou destruït, igual que Almacelles. Més tard es repoblà prop del nucli primitiu, a l’est, i el nou llogaret prengué el nom d’Almacelletes.
El jaciment es va salvar de la seva destrucció total gràcies a les denúncies efectuades a la Comisión Provincial del Patrimonio Artístico durant els anys setanta.
Castell
Planta de les escasses restes del castell, amb les ruïnes de la torre que presidia el conjunt, i del mur perimetral amb torres d’angle.
J.R. González-J.I. Rodríguez
Dalt de tot del tossal es pot apreciar encara una estructura de 2 m d’alçada que correspon al nucli interior d’una torre que devia presidir el conjunt. L’espoli de la construcció ha estat gairebé total i solament resta alguna pedra de la filada inferior del costat sud-occidental. Ha estat tan forta l’extracció de pedra que fins i tot s’han arribat a aprofitar les pedres que, fortament cimentades, formen el nucli basal, entre les quals hi ha algun molí prehistòric de tipus barquiforme; tot això fa força difícil l’apreciació de la forma original de la torre, que per l’alineament de la filada esmentada sembla que era quadrangular.
Aquesta torre era envoltada per una muralla perimetral que devia tenir quatre torretes de defensa als angles, de forma també rectangular; la millor conservada és la sud-occidental, de la qual resta el nucli inferior, que fins i tot conserva la filada inferior del costat est, perfectament lligada al mur meridional mitjançant un angle de noranta graus. El seu aparell és de carreuó no gaire elaborat. Més mal conservades són les restes d’una torre semblant que hi havia al nord-oest i de la qual només es pot veure una massa de maçoneria i argamassa gairebé uniforme. No hi ha res al costat nord i est, mentre que al costat sud hi ha indicis per a considerar que hi havia una bestorre rectangular al mig del pany defensiu.
Pels vessants del tossal es pot recollir, a més de ceràmica moderna, ceràmica ibèrica i de l’edat del ferro. També és abundant la ceràmica islàmica, de la qual destaca un fragment a la corda seca parcial, i la cristiana medieval, principalment la grisa. També hi ha indicis de murs d’habitatges al pendent meridional.
L’estructura fortificada és difícil de datar, si bé per la forma quadrangular de les torres, l’aparell i el tipus de ciment sembla d’època cristiana; concretament recorda molt la part superior de la torre del castell d’Albesa (vegeu el volum XVII, pàgs. 161-162, de la present obra). Sembla que es tracta d’un assentament que es degué originar al voltant del segle VII aC i que s’abandonà durant la romanització. Després, probablement es tornà a ocupar en època islàmica, almenys a partir del segle X i sobretot del segle XI, i degué perdurar després de la conquesta cristiana fins a la destrucció generalitzada de tota la zona al segle XVII.
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 64, pàgs. 104-105; Lladonosa, 1970c, pàgs. 55-154; Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 900-901; González, 1982, pàgs. 101-102; González i altres, 1986, pàgs. 53-115.