Castell de Gimenells (Gimenells i el Pla de la Font)

Situació

Restes de la torre, amb una construcció rectangular coberta amb volta de canó adossada a la part sud.

ECSA-J. Bolòs

Les ruïnes d’aquest castell són en un tossal allargassat que es troba uns 3 km al nord de l’actual poble de Gimenells.

Mapa: 31-14 (358). Situació: 31TBG833174.

El tossal del castell és a tocar de la carretera local de Gimenells a Almacelles. Per arribar-hi cal desviar-se, després de passar la vall de Camarasa, per un camí, a mà dreta, que hi condueix directament. La fortalesa de Gimenells és a poc més de 300 m. (JRG)

Història

La primera menció de Gimenells és de l’any 1092, en què apareix com un dels límits del terme del castrum de Montsó. Segons aquest mateix document, Pere I d’Aragó es retenia “meum alaudem Gemenels” entre altres nuclis. El primer esment del castell de Gimenells és del 1212, any en el qual el rei Pere el Catòlic concedí o ratificà a l’orde del Temple unes terres que tenia al terme del castell i la vila de Gimenells. El terme formava part de la ciutat de Lleida i era de jurisdicció reial. Al segle XIV passà a mans dels Desvalls, més endavant marquesos d’Alfarràs. L’indret es despoblà amb la guerra dels Segadors.

El 1908 Ramon Albà comprà les terres de Gimenells per a l’Obra Tutelar Agrària, la qual fou la base del nou poble de Gimenells, nascut al sud de les restes de la fortalesa després de la Guerra Civil Espanyola per obra de l’Instituto Nacional de Colonización. (JRG-XEC)

Castell

Planta de la torre quadrangular i altres estructures adossades que formaven aquest interessant castell, avui molt malmès.

J.R. González-J.I. Rodríguez

Les restes del castell de Gimenells són constituïdes per tres estructures clarament diferenciades, si bé les diferents modificacions efectuades fan força difícil, en l’estat actual, d’identificar les més antigues i conèixer l’evolució clara de tota la construcció.

Al nord hi ha l’edifici principal, una torre quadrangular que té una base atalussada formada per grans carreus lligats amb morter; després el mur puja recte, però mentre que la cantonada sud-oest és formada per carreus, la resta és de maçoneria. Interiorment s’aprecien tres pisos i la planta baixa. El pis superior tenia el terra sostingut per bigues de fusta, segons es pot deduir dels forats existents al mur occidental. Els altres dos eren separats per sengles voltes de canó. La superior, amb l’eix orientat est-oest, és feta de maçoneria i recolza clarament a la paret mitjançant un retall posterior, mentre que la inferior té l’eix nord-sud i és feta també de maçoneria, però lligada amb una argamassa més compacta i aparentment sincrònica a les parets interiors. L’estat de conservació de les voltes és molt fragmentari, però suficient per a conèixer-ne les característiques, així com per a comprovar l’existència d’un darrer terra de rajola per sobre d’aquestes. Les parets interiors tenen almenys dues capes d’arrebossats, en alguns dels quals hi ha algun grafit, modern.

La planta inferior de la torre tenia a la façana est, a peu pla, una porta adovellada de mig punt, de la qual avui resten indicis de l’arc interior escarser. Hi ha fotografies dels anys setanta on es veu que trencava el talús. Al passadís d’entrada, a l’esquerra, hi havia una escala de cargol que pujava fins al primer pis, encastada dins la paret, en aquest sector més gruixuda. A la planta inferior destacava també un arc apuntat al mig del mur nord, el qual donava a una xemeneia oberta en el gruix del mur. Precisament per aquest punt s’obrí modernament una porta que trencava el talús, en el qual s’aprecien exteriorment a cada costat del forat dues espitlleres d’una esqueixada, les quals foren cegades interiorment en construir l’esmentat arc; tanmateix, encara hom pot veure el costat inferior esquerre de l’espitllera de ponent. A la banda sud s’aprecia malament, perquè està colgat d’enderrocs, un mur que es correspon al sector septentrional d’una construcció immediata a la torre que descriurem més endavant, que en aquest punt penetra al seu interior.

En el primer pis de la torre destaca l’existència a l’oest d’una espitllera al mig del mur, d’una esqueixada, semblant a les existents al nord, però en aquest cas en ús fins aquest mateix segle. Però probablement el més interessant és una xemeneia al costat sud, d’arc escarser, el qual és enderrocat, si bé en resta l’arrencada occidental; podem assenyalar la inclinació interior que té el mur meridional per a encabir el conducte de la xemeneia i deixar espai per a una llar de foc en el segon pis, de la qual resta també l’arrencament d’un arc de característiques semblants.

En aquesta segona planta hi ha una gran finestra oberta a ponent i una altra al nord, aquesta de mida molt elevada, però també molt deformada pel pas de la xemeneia inferior i per la col·locació d’una pilastra que devia sostenir l’embigat del pis superior. Sembla correspondre originalment a una porta elevada a 6 m del sòl. A banda i banda d’aquesta porta finestra hi ha els vestigis d’arrencada de dos arcs de diafragma que probablement sostenien un primer sostre de fusta, els quals no tenen l’equivalent oposat per la construcció de les xemeneies meridionals.

Al sud de la torre hi ha una construcció rectangular, coberta amb volta de canó, amb l’eix nord-sud. Té característiques de semisoterrani, ja que per l’oest està excavada al terra de grava que forma la base geològica natural de l’elevació. Per la part oriental es veuen alguns carreus de gres, de grans dimensions (50 × 90 cm), que es corresponen als existents per dins als murs laterals i les dues primeres filades de la volta, la qual després continua amb maçoneria. El talús de la torre s’adossa al mur exterior d’aquest àmbit. Per a assegurar la resistència de la volta, que té 3 m d’alçada, aquesta es reforçà per l’interior, en la part que passa sota el mur meridional de la torre, amb dos murs que estrenyen en forma d’embut la part septentrional de l’estructura; al capdavall d’aquest embut, al mur nord de l’estructura, s’obrí un pas que permet la comunicació directa amb la torre. Tota la paret interior d’aquesta estructura rectangular estava arrebossada, almenys en la seva darrera ocupació. El terra és ple de runa, la qual omple pràcticament tot l’àmbit en la part meridional, precisament on ha caigut part de la volta. Per sobre de la construcció hi ha indicis d’haver-se fet una edificació posterior recolzada en la torre, segons demostren els forats de biga i part del mur occidental.

Al costat d’aquesta estructura semisoterrada, al sud, n’hi ha una altra de gairebé idèntica. En aquest cas, però, té tant els murs com la volta fets de maçoneria, amb un gruix de 60 cm. La volta, encara que de canó, és de perfil bastant aplanat. Al sud es devia tancar amb un mur de característiques semblants a tot el conjunt, avui gairebé inexistent. Al nord, per l’interior, hi ha una mena d’àmbit de planta trapezoidal amb volta de maons i ciment per on es pot passar a l’altra construcció.