Situació
Les restes d’aquest desaparegut vilatge medieval s’estenen pel tossal que domina la vall d’Adar, entorn les ruïnes d’una capella dedicada a sant Marc.
ECSA-J.I. Rodríguez
Els vestigis d’aquest vilatge són en un tossal situat al nord-oest del poble de Llardecans.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TBF912889.
Cal arribar-hi per una pista que surt del nucli de Llardecans, darrere de la capella de la Mare de Déu de Loreto, i que baixa cap al Segre en direcció nord-oest. Després d’uns 4 km s’arriba a una cruïlla que porta a Maials i a Aitona. A migdia d’aquesta cruïlla hi ha el tossal d’Adar o de la Punta de l’Arc. Cal prendre un camí en direcció sud-est, que en 800 m puja pel nord al cim de la serra. (JRG)
Història
Gairebé no hi ha notícies sobre aquest lloc. Algun autor ha considerat que podia haver estat el campament pompeià de la darrera fase de la batalla d’Ilerda l’any 49 aC, però no hi ha cap prova que ho demostri. La documentació esmenta Pere Arnau de Cervera com a senyor d’Adar al començament del segle XIV, el qual concedí una carta de poblamemt l’any 1314 a una sèrie de famílies perquè poblessin i fortifiquessin el lloc, cosa que vol dir que la primera repoblació de l’indret devia haver fracassat. Ja en època moderna consta que Adar era dels hospitalers de Torres de Segre. (JRG)
Nucli urbà
El tossal on hi ha el vilatge és un esperó destacat que domina la vall d’Adar pel nord, la de Bigues i de Maials, pel sud, i la unió de totes tres, per l’oest; això el converteix en un important punt de control de l’accés natural de la vall del Segre als altiplans garriguencs del Segrià. La seva superfície és gairebé plana, de perfil subcircular, i fa uns 80 m de llargada per 40 m d’amplada. Al bell mig destaca una capella dedicada a sant Marc, que podria datar del segle XVIII.
Darrere seu hi ha l’element més singular del lloc: es tracta d’un arc de diafragma apuntat que resta dret sense cap estructura a la vora. Fa 3, 60 m d’alçada i 6, 30 de llum, i les dimensions dels seus carreus són 54 cm per 38 cm. Hi ha indicis a l’est i a l’oest de l’existència de murs que podrien correspondre a l’edifici del qual forma part aquesta arcada. J. Lladonosa defensà l’origen àrab del lloc i considerà encertadament l’arc esmentat com d’un edifici posterior. (JRG)
El més interessant en aquest indret és l’existència, al planell que hi ha al cim del turó, de nombroses restes de murs dels habitatges del poble que hi hagué en època medieval. Al sector sud-oest és on es veu més bé. S’endevina l’existència de set o vuit parets paral·leles, separades entre elles uns 3 o 4 m i que cloïen, a banda i banda, uns espais rectangulars que corresponen a uns habitatges. El gruix dels murs, fets amb carreus, és d’uns 70 cm. Segurament, si s’hi fes una excavació acurada, hom trobaria restes de parets en altres sectors del planell.
Aquestes restes de construccions poden correspondre a un hàbitat d’època islàmica, poden pertànyer també a cases fetes amb motiu d’una primera ocupació esdevinguda en el moment de la conquesta o bé poden ésser els edificis bastits en la repoblació que s’esdevingué cap al 1314. Segons la carta de poblament del 1314, a Adar hi havien de viure unes catorze o quinze famílies. En aquest moment de l’inici del segle XIV, potser tot el planell sobirà fou tancat per un mur, que sembla descobrir-se, per exemple, a la banda nord-est. Cal assenyalar que alguns fragments d’aquesta muralla tenen un gruix de 60 cm, que coincideix amb el gruix —tres pams— que havia de tenir la primera tanca, segons la carta de poblament del 1314. Això no vol dir, però, que la població que hi havia abans no tingués una forma de tancament semblant, tal com trobem documentat arqueològicament en molts altres establiments andalusins. (JBM)
Bibliografia
- Pita, 1954c, XVIII, pàgs. 213-214; Font i Rius, 1969-83, vol. I (I), doc. 370, pàgs. 549-550; Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 909-910; Ariza, 1982, pàgs. 70-71.