Situació
Estructura quadrangular a la part superior de la vila closa, que formava part de l’antic castell.
ECSA-J.I. Rodríguez
La vila de Maials és situada en un serrat de 395 m d’altitud, al sector septentrional del terme municipal. El nucli més antic de la població, conegut com la Vila Closa o la Vileta, conserva un evocador caràcter medieval i s’assenta a la part alta del serrat, on també hi ha vestigis del castell.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TBF914825.
Maials és al sector meridional de la comarca del Segrià, a uns 40 km al sud-est de la ciutat de Lleida. S’hi pot accedir prenent la carretera N-230 en direcció a Tortosa (eix de l’Ebre). (JRG-JAA-XEC)
Història
Tot i que es desconeix el moment exacte de la conquesta de l’indret, se sap que entre els anys 1154 i 1165 tot el territori del terme de Maials fou donat al bisbe de Tortosa Gaufred, el qual probablement inicià el procés de colonització del lloc; tanmateix, la repoblació del terme no es feu efectiva fins al regnat de Jaume I, i fou encomanada a Pere Arnau de Cervera.
La jurisdicció civil de Maials fou inicialment dels sobirans. El rei Pere III el Cerimoniós concedí la vila al senyor “dit d’Illa” (llinatge procedent del lloc d’Illa, al Rosselló). Aquest fet és corroborat en el fogatjament dels anys 1365-70, ja que consta, dins la vegueria de Lleida, el “Lloch de Mayals, qui és del senyor dita Illa”; en aquell moment Maials tenia 89 focs. L’any 1381 l’indret havia passat a mans de Joan Mercer, ciutadà de Saragossa.
Durant la guerra civil contra el rei Joan II, la Generalitat feu fortificar la vila (1464) per tal d’assegurar la comunicació de Lleida amb Flix. A la darreria del segle XV (1499) era senyor de Maials Francesc de Camporrells, i a mitjan segle XVI havia passat a la família Castellvell, la qual el 1618 comprà les baronies de Llardecans i Sarroca. Anys més tard, la vila de Maials passà a mans dels Bryas, i d’aquests, per matrimoni, als Bassecourt. L’any 1754 fou concedit a Procope F. de Bassecourt, primer comte de Santa Clara, el títol de baró de Maials. Els seus descendents mantingueren la senyoria sobre Maials fins a la desamortització del segle XIX. (MLIR)
Castell
La part més ben conservada de l’antic castell es troba a dalt de tot del poble, on hi ha restes d’una estructura rectangular, modificada per reparacions posteriors i sobretot per haver-s’hi recolzat cases; al nord, hi ha set filades de carreus ben treballats que permeten suggerir que ens trobem davant els vestigis d’una torre, a partir de la qual es desenvolupà la primitiva vila closa durant la segona meitat del segle XII i sobretot durant el segle XIII. (JRG)
Nucli urbà
Plànol de la vila de Maials a l’època medieval, amb indicació del nucli primitiu i l’expansió baixmedieval.
J. Bolòs
La població de Maials té tres zones urbanes que reflecteixen clarament la seva evolució al llarg del temps: la primitiva vila closa, al capdamunt del tossal, el nucli sorgit a la baixa edat mitjana pel pendent sud-est, i finalment la zona d’expansió a partir del segle XVIII. A la part baixa de la vila closa, dins del recinte murat, es conserven les restes del temple romànic de Santa Maria.
La primitiva vila closa era tancada per una muralla de la qual encara hi ha restes, si bé en gran part corresponen a la reforma que es feu del recinte antic en el moment de bastir la nova muralla que protegí el barri nascut a partir del segle XIV. S’accedia al nucli original per dues portes. Pel sector nord, a través del portal de la Costa. Aquest portal va ser refet al final de l’edat mitjana i encara se’n conserva el costat esquerre, amb l’arrencada d’un arc adovellat de mig punt. Al costat contrari o meridional hi devia haver una altra porta, probablement la principal, ja que era la part més fàcilment accessible. Aquesta porta passà a denominar-se Porta Vella, en bastir-se uns 100 m més a l’est el Portal Nou, el qual esdevindria l’accés principal a partir del segle XIV. El Portal Nou devia ésser una porta monumental flanquejada per dues torres, de les quals hi ha restes entremig de les cases.
A la dreta de la Plaça Maneta, és a dir, cap a l’oest de la Porta Vella, seguint l’actual carrer de la Palla, es conserva un tram de la muralla primitiva, modificat al llarg del temps, el qual és un dels testimonis millor conservats de la vella fortificació. Encara mostra algunes filades de carreus posats al llarg, de mida més gran que els de la muralla baixmedieval. El sector més ben conservat d’aquesta muralla és l’existent al nord-oest, on hi ha una torre construïda amb carreus encoixinats a les cantonades, cosa que ajuda a datar l’obra al segle XIV, tal com s’ha pogut comprovar a la ciutat de Lleida (Gallart, Junyent, Pérez, Rafel, 1985, pàg. 16), en contra del que alguns autors sostenien en el sentit que es tractava d’una fortificació romana.
En general podem comprovar que Maials s’ajusta al model d’assentament medieval: castell a la part alta, església a un nivell inferior, cases per la solana i muralla de tancament de tot el nucli. Encara que al pendent oest s’han localitzat materials d’època iberoromana, que demostren si més no l’ocupació de l’elevació en aquells temps de la romanització, amb les dades conegudes actualment hom pot situar l’actual origen del poble després de la conquesta cristiana. (JRG)
Bibliografia
- Ariza, 1982, pàgs. 70-71; Gallart, Junyent, Pérez, Rafel, 1985; García, 1994, vol. I, pàgs. 91-115; Rodríguez-González, 1994, vol. I, pàgs. 147-162.